tag:blogger.com,1999:blog-327648312024-03-14T10:24:21.037+01:00Camí de RothCap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.comBlogger60125tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-26365138870605473232007-12-27T16:01:00.000+01:002013-01-28T11:47:12.430+01:00Sentir-se en pau...Avui he sentit el sol.<br />
Avui he sentit el món.<br />
Avui seguiré el camí.<br />
<br />
<br />
<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/_Z4YfLRfR0w" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-77502135805615009152007-07-01T22:55:00.002+02:002011-01-24T13:35:42.446+01:00Molt més que nadar, anar en bici i córrer"Açò ja està. Ara sóc encara més feliç. La criatura ha pesat 13 hores i 19 minuts increïbles". Així descrivia, més o menys, el meu estat d'ànim en els sms que enviava a la gent que estime, a la gent que d'una manera o altra ha fet aquest camí amb mi.<br /><br />Inserir en el meu cervell els conceptes "resistir més" (gràcies de nou Miyagi) i canviar l'èpica pel divertiment han estat part de la clau. El control dels meus nervis els darrers dies i sobretot el dia de la prova, varen fer la resta. Per sota de tot açò, l'excepcional planificació d'entrenaments que he pogut gaudir i patir, i la sort de no haver estat lesionat durant tant de temps. Que lluny queda aquella puta grip.<br /><br />És curiós, un parell de dies abans del dia "D", vaig pegar-me de morros contra l'arc de meta en el Triathlon Park de Roth i de poc se'm cau la moqueta de l'emoció. La "gallina de piel" va ser gairebé elèctrica. El primer que vaig pensar va ser que si arribava, la "sofoquina" no seria minsa...<br /><br />I no va ser així. Vaig arribar conforme havia sommiat tantes voltes: cercant amb la mirada els meus, amb un somriure d'orella a orella, l'estelada per damunt dels muscles i pegant un bot just en la línia d'arribada. Ni una puta llàgrima. Tot eren crits d'alegria cap a dins i cap a fora.<br /><br />El dia en el que fas un Ironman no comença quan has de mamprendre a nadar. L'alarma del mòbil et desperta a les 4:00 en punt, i has d'alçar-te d'un salt. Res no pot fallar. És el teu dia, el dia que has estat imaginant durant tantes vegades i que t'has llevat del cap encara més per no escagarrusar-te damunt. Des d'eixe mateix moment, tu ja saps que no es un dia normal. Has dormit bé, però són els quatre de la matinada...<br /><br />Et dutxes i fas buit per empassar-te tot allò que saps que et cau bé a la panxa. Tornes a fer buit un parell de cops més, revises tot allò que has revisat cinquanta milions de vegades i agafes el cotxe per anar cap a boxes. Vaig ser un privilegiat i el propietari de la casa on estàvem hostejats, em dugué fins a Hilpolstein, on es feia la natació. Ací em teniu amb en Walter Glauber, el dia de la tornada. Vaig xarrar molt amb ell. El seu país és Bavaria i no Alemanya, però no se sent oprimit. Un altre rotllo i un bon home.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUMlgtuwl4K5eYCdFzR-5OydiHB7DvnfH8Iu171Jpr856DOMKcK1Dmx2d0Tbzxv1a9eZ5ksaR_kiOowXNfgE0PKOA137DNl3FVFcP79wD3DaCbUd79CZA4L2SXh6wdqWugeArXvw/s1600-h/DSC00889.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUMlgtuwl4K5eYCdFzR-5OydiHB7DvnfH8Iu171Jpr856DOMKcK1Dmx2d0Tbzxv1a9eZ5ksaR_kiOowXNfgE0PKOA137DNl3FVFcP79wD3DaCbUd79CZA4L2SXh6wdqWugeArXvw/s320/DSC00889.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5082338093290445378" border="0" /></a><br />Un moment molt especial va ser quan caminant a rinxo la carretera cap a boxes, em vaig trobar a soles envoltat d'altres triatletes i els seus acompanyants, amb una lluminària de l'hòstia i molt tranquil. Eren les 5:20 del 24 de Juny.<br /><br />Les dues hores fins el meu torn d'eixida, no varen ser com vaig témer. El millor símptoma fou que vaig ser capaç de controlar-ho tot. Els nervis no vingueren. L'ambient relaxat degut l'actitud general de la resta de triatletes i sobretot la companyia d'en Joan Marc varen arrodonir una prèvia inoblidable.<br /><br />Descriure-vos-en ara les sensacions, que vaig tenir durant les tres disciplines seria massa complicat per aquest ajunta-lletres. Crec que sempre recordaré com vaig deixar aparcat per unes hores, el concepte del temps absolut de Newton i em vaig apropar al relatiu d'Einstein. Vaig entrar en la dimensió temporal que desitjava. El temps que va transcórrer des de la primera braçada fins la darrera pedalada fou, com diem pel sud, un bufit... de vuit hores. I sempre, com a fonament de tot, la bona preparació que gràcies els meus i molt especialment a Marcos Greus, vaig assolir. Ara sé que se me n'anà la mà amb la prudència durant la cursa, però això és un altre cantar i hi haurà més ocasions per retallar el registre. No me'n penedisc de res.<br /><br />La marató és una altra història. Avui mateix tornaria a nadar i anar en bici la mateixa distància sense despentinar-me, però ai la marató!! És on has de traure tot. Sobretot els pensaments que duia en la canana per combatre el temut abandó. Per sort, només carregant els cartutxos de "veure els meus" i "la línia d'arribada" va ser suficient. No calgué cap escopetada.<br /><br />I això que les cames varen fer figa al 27. Molt de trellat, caminar amb el cap ben alt, començar a menjar poma (¿?) i veure el reguitzell de "maquinorros" cara a meta agarrant-se les cames pegant crits de dolor i tirant-ho tot i la companyia d'en Zehe, varen ser el remei per tornar al ritme més o menys desitjat allà pel 34.<br /><br />Quan eres conscient que encara que siga a genollons, ja ho tens, la sensació de felicitat és indescriptible i et dóna temps a preparar-te per a l'arribada. Varen ser uns quilòmetres molt gratificants. I no vos dic res de l'arribada. Ací em teniu a només quinze metres, on més que córrer, surava.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKvpR-ebzVQIYuSUy033xrlfrtAPAEFzhgx0kunzINEzZrzl9BmE12E_Ivvwu6HolbXGKYNFkKLzxLYbeAAgZr84PWx2MOR_t_5IH1buq5J2DylyCbAbeHy9gu5DyfqRW-FaZPtw/s1600-h/DSC00873.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKvpR-ebzVQIYuSUy033xrlfrtAPAEFzhgx0kunzINEzZrzl9BmE12E_Ivvwu6HolbXGKYNFkKLzxLYbeAAgZr84PWx2MOR_t_5IH1buq5J2DylyCbAbeHy9gu5DyfqRW-FaZPtw/s320/DSC00873.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5082338466952600146" border="0" /></a><br />He tardat una setmana en tornar a col·locar-ho tot, crec, dins del meu cap. Imagineu-vos les hores de després. El sopar allà mateix, al Triathlon Park, amb Cinta i els nanos afusellant-me a preguntes, fou un colofó fantàstic i un altre record per sempre.<br /><br />Ací em teniu, el dia d'abans, a l'hora de dinar amb l'amor de ma vida. A què se'ns veu tranquils? La seua efectivitat, que no afectivitat (els té com a pilons de riu), com a còmplice d'aquesta aventura ha estat crucial.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWcMq9GZbY7-Aq7Gk_B5_bF9E1igi48exRJAQFK1ZpDb5Gstw6lLQWRzazZzpAcfM34o1pD8N2u8Ev0An2FDHYnA9-zssHmzJfcHssrKkdzoi_zW4r3bYhdAGZB_2ezHt0ja0PvQ/s1600-h/DSC00814.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWcMq9GZbY7-Aq7Gk_B5_bF9E1igi48exRJAQFK1ZpDb5Gstw6lLQWRzazZzpAcfM34o1pD8N2u8Ev0An2FDHYnA9-zssHmzJfcHssrKkdzoi_zW4r3bYhdAGZB_2ezHt0ja0PvQ/s320/DSC00814.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5082338801960049250" border="0" /></a><br />L'endemà de la cursa va ser un dia de bojos, però encara vaig tindre temps per passejar amb Gonçal i Llúcia entre els camps d'ordi i creïlles que teníem al voltant de la casa. Estàvem a un poblet molt tranquil i amb un entorn preciós. Segur que aquesta foto és de les que les iaies li casquen un marc i la posen a l'aparador. Menudes són !!!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHF7KBwL_EY9bF6Bp5EdP24_ml7_-_J9Wa39ZIb52ba8QkOASp86uN09Oc48FzxoBN2T1_U_K1RdVKLbJRJRiWx88sWjf1MQrCvrIMs89Ejwx8nUf_5z5TO7cD7EN3YOaLiXnwLQ/s1600-h/DSC00901.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHF7KBwL_EY9bF6Bp5EdP24_ml7_-_J9Wa39ZIb52ba8QkOASp86uN09Oc48FzxoBN2T1_U_K1RdVKLbJRJRiWx88sWjf1MQrCvrIMs89Ejwx8nUf_5z5TO7cD7EN3YOaLiXnwLQ/s320/DSC00901.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5082335872792353330" border="0" /></a><br />Tan sols em resta dir-vos que aquest bloc ja no té sentit i que només li queda una entrada. També que ja fa molt de temps que no pregue, però <a style="font-style: italic;" href="http://www.lluisllach.cat/catala/itaca.htm"><span>"el camí ha estat llarg, ple d'aventuras i coneixença..</span>, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben</a><span style="font-style: italic;"><a href="http://www.lluisllach.cat/catala/itaca.htm">"</a>.<br /><br /></span>Tant, podria afegir-hi, que molt per damunt d'allò que afirmava <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Her%C3%A0clit_d%27Efes">Heràclit</a>, puc dir-vos que ja no sóc el mateix. He canviat i ara sóc millor. Aprofita't si vols. ;-)<br /><br />Això sí, per rebaixar les dosis de "ferro" que ara dispose, me n'he adonat, en tan sols una setmana, que ja tinc ací la presbícia, que ja totes les xicones em parlen de vostè, que ja no sé baixar a la mar sense cadira i ombrel·la i que ja vaig a fer la compra amb carret.<br /><br />Caguenlòstic !!! Açò s'acaba...Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-21453590508749114872007-06-28T23:02:00.001+02:002007-06-28T23:10:09.287+02:00Per motius tècnics...... us deixem amb "Vídeos Musicales" (TVE).<br /><br /><div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><p><object height="350" width="425"><param value="http://youtube.com/v/COMsKPeWAsw" name="movie"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://youtube.com/v/COMsKPeWAsw" height="350" width="425"></embed></object></p><p><br /><br />Es veu que el "ferro" no li para ve al meu cervell i la sinapsi no es produeix com jo vull.<br /><br />Són massa coses. Ací teniu la traducció al català de la lletra d'aquesta joia dels Beatles del 69. M'ha resultat prou més fàcil que contar-vos tot allò que duc al cap.</p><p><br /></p>Evidentment, no té res a veure en el meu estat anímic actual, però el text té moltes interpretacions, i és una cançó que m'ha emocionat des de sempre.<br /><br /><p><span style="font-weight: bold;">The Long and Winding Road</span><br />El llarg i sinuós camí<br />Que duu a la teua porta<br />Mai no desapareixerà.<br />Ja he vist abans eixe camí<br />Sempre em porta ací.<br />Dus-me a la teua porta<br /><br />La nit de vent i tempesta<br />Que la pluja se'n dugué<br />Ha deixat un toll de llàgrimes<br />Que implora el dia.<br />Per què em deixares ací?<br />Dis-me quin és el camí.<br /><br />Moltes vegades he estat sol<br />I moltes vegades he plorat.<br />De qualsevol manera tu mai no sabràs<br />Els molts rumbs que he pres.<br />Però tots ells em tornen<br />Al llarg i sinuós camí.<br /><br />Tu em vares deixar ací<br />Fa molt, molt de temps.<br />No em deixes ací esperant<br />Dus-me a la teua porta.<br /><br /><br /><br /></p></div>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-81572669264935470532007-06-26T09:34:00.000+02:002007-06-26T10:11:02.498+02:00Avanç informatiuAl contrari del que pensava abans d'eixir, les emocions, els records i els pensaments estan col·locant-se molt poc a poc al meu cervell. Conforme vaja posant-los en ordre tots plegats, vos els aniré amollant.<br /><br />Com vaig dir a molts per sms quan vaig arribar, ara sóc encara més feliç i tinc la consciència d'haver fet quelcom especial.<br /><br />Ara puc afegir que vindran més reptes de tota mena a la meua vida. Això crec que és el que un Ironman t'introdueix en cadascuna de les cel·lules del teu cos.<br /><br />Ací em teniu, en el quilòmetre 41, amb el meu company de viatge durant els darrers 10 quilòmetres de la marató. Michael Zehe (48 anys) de Frankfurt. Va eixir 30' abans que jo, i quan el vaig passar en el 32 em demanà companyia primer i conversa després. Cap problema. Tant em fotia 10' abans o després i jo tampoc estava com per a soltar coloms.... L'abraçada i la cervesa amb ell només creuar la meta, sempre serà un bon record.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFf1a818benBWXgehj_IRQRyONu0SV_C18OxOxh5bdYRV8dfqn5S535obTExseI_g2VbK82ZOAxnixayQ_eoIBRkkmc4Xejwb216idBjb7FkQQ1NIddRG_ULu3S-gdoB1ZbalcGg/s1600-h/P6240085.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFf1a818benBWXgehj_IRQRyONu0SV_C18OxOxh5bdYRV8dfqn5S535obTExseI_g2VbK82ZOAxnixayQ_eoIBRkkmc4Xejwb216idBjb7FkQQ1NIddRG_ULu3S-gdoB1ZbalcGg/s320/P6240085.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5080275801224142978" border="0" /></a><br />Des d'ací, una abraçada molt especial per Joan Marc, amic des de ja mateix, que no va tenir sort i va abandonar quan deixà la bici. El seu estomac el va trair. Estic segur que no trigarà molt a complir el seu somni d'ésser "finisher". Molts ànims des del sud.<br /><br />I ací la foto somniada. Cal fer país i donar-se a conèixer.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWwwUNS6SeywGzELE2zQQdLJMN4FtZUak19_DA2qzCpNPInJD60-NaYa_TMPqMsXPBXxJtLJAfBoXdaly1SmayXju86M-WyuNbInBgoX13YDcFQibwx49HbthBepTmw4q_2Fp3g/s1600-h/DSC00874.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWwwUNS6SeywGzELE2zQQdLJMN4FtZUak19_DA2qzCpNPInJD60-NaYa_TMPqMsXPBXxJtLJAfBoXdaly1SmayXju86M-WyuNbInBgoX13YDcFQibwx49HbthBepTmw4q_2Fp3g/s320/DSC00874.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5080278240765567138" border="0" /></a><br />A què fa goig?Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-78987030965492230652007-06-20T16:22:00.001+02:002007-06-20T17:31:29.432+02:00Espere no veure els meus...... o almenys, fer-ho quan estiguen "al costadito" del trellat. Encara que cada dia estic més convençut que una de les raons d'intentar fer un Ironman és descobrir on són els nostres límits...<br /><br />Bé, vos deixe amb un vídeo molt aclaridor sobre tot açò. Espere que pugueu gaudir-lo tant com jo. És una preciositat.<br /><br /><div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><p><object height="350" width="425"><param value="http://youtube.com/v/EokseUskyDI" name="movie"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://youtube.com/v/EokseUskyDI" height="350" width="425"></embed></object></p><p><br />El proper post supose que serà la crònica de Roth, quan, per raons obvies, a aquest bloc li quedaran quatre tallades de monyo.<br /><br />Espere poder dir-vos, al igual que un dels finishers que apareixen en el vídeo (el més major de tots), que res es pot comparar en la vida al sentiment de creuar la línia d'arribada en un Ironman. Dis-li exagerat, però estic segur que no se n'anirà de molt.<br /><br />"To get the finish line". Amb eixe somni marxe demà.<br /><br />Fins la setmana que ve. Au.</p></div>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-69882597086744343242007-06-20T07:09:00.000+02:002007-06-20T07:21:14.869+02:00Un dia en la covaQuan escric aquestes lletres en un bloc de paper, són les 10:30 del 13 de Juny. Sense més hòsties: em senc trist i fins els ous.<br /><br />Estic davant d'una comissaria de policia esperant que comence la cua per agafar números per fer els putos DNI's i els passaports dels meus fills. Per si de cas, he vingut a les 7:45, car tota la informació de que dispose és la que em faciliten uns i altres, i no el ministeri de l'interior... De l'interior de què? D'on? No cal que ho explique. Aquesta mena d'entelèquia anomenada Espanya és un carro amb rodes de fusta. No podré agafar números fins les 5 de la vesprada.<br /><br />Torne a aquest barri desprès de 30 anys. Ací vaig fer els tres anys del B.U.P. Llevant de<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR7wuR8ZMb-sscl_UmcUEGObh0D0caTCJn6K8Q2V4ffm9Xm7Nxce95d8CtcqBG5DZqtrUhOX4IAgktKlZDydSJ6ENiIfUYsi35W34Son7Ar2a8DYg_cpScTMKgCtKlY8LLQSmikA/s1600-h/bar15.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR7wuR8ZMb-sscl_UmcUEGObh0D0caTCJn6K8Q2V4ffm9Xm7Nxce95d8CtcqBG5DZqtrUhOX4IAgktKlZDydSJ6ENiIfUYsi35W34Son7Ar2a8DYg_cpScTMKgCtKlY8LLQSmikA/s200/bar15.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078010528098050162" border="0" /></a> l'institut que és nou (ja era vell aleshores) i que on hi havia militars ara hi ha policies, res no ha canviat. El carrer és brut, els bars són plens de gent que no va enlloc (en aquest on estic ara, em vaig beure el meu primer litre de cervesa. Hòstia quina merla!!), la gent "pulula" pels parcs i carrers mentre llisc i subratlle el llibre d'en Twight (pensar i al·lucinar encara és debades), escoltar parlar valencià és gairebé una sorpresa agradable i la policia no s'assabentat encara d'allò de l'era digital.<br /><br />Fent cua, i escoltant-los a d'ells i als meus companys d'aventura, he tornat a aquells 70, ja tan llunyans. Açò no marxa.<br /><br />Sempre hem criticat, amb la boca plena de "democràcia" i "solidaritat", aquells règims, autoritaris o no, que afavoreixen diferències socials i que funcionen a dues velocitats. Una pels poderosos i una altra per a la resta. I no se n'adonem que nosaltres estem igual. Uns s'omplin les butxaques amb tant diners que no se'l gastarien ni en set vides i a la resta ens deixen la merda en tots els seus possibles formats.<br /><br />Uns se la mengen sense piular i altres s'enroquem en nosaltres mateixos i en la gent que estimem. Ja ens han agafat pels ous. No sols han guanyat a les urnes.<br /><br />Com a perdedor, només em resta gaudir del creixement dels meus nanos, de compartir-ho gairebé tot amb Cinta, del triatló i altres vicis confessables, i de mantenir viva la consciència i la meua capacitat d'amar i d'odiar.<br /><br />¡¡ Quines ganes tinc d'agafar la bici aquesta vesprada i arrear-li un parell de "polvos"* !!<br /><br />(*hores)<br /><br />____________<br /><br />Vaig eixir de la comissaria passades les 7 de la tarda, i anà tot per l'aire: cavall i "picaor". "<span style="font-style: italic;">Aixina</span> són les coses i <span style="font-style: italic;">aixina permaneixeran</span>" (Extret d'un cartell PePero que vaig vore a Calp. Ma que són burros!!!)<br /><br />AuCap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-19659680854845257352007-06-16T19:20:00.002+02:002011-07-09T07:32:44.642+02:00Life In The Fast LaneUna vesprada de l'estiu del 1977 vaig tindre la bona sort i l'instint de comprar-me un disc que va marcar la meua adolescència: Hotel California dels Eagles. Uns dels àlbums més complets que he pogut escoltar mai.<br /><br />Després d'estar molts anys dins dels joier de la meua memòria, me'l vaig tornar a posar dos anys fa, quan després de veure el concert de la seua reaparició, ("Hell Freezes Over" - "L'infern es congela" - 1994), m'assabentí que venien a Barcelona de gira. Fou el 23 de Maig de l'any passat i va ser un dia memorable. Malgrat l'impecable actuació dels Eagles, el que més recordaré sempre serà tot el que vaig gaudir amb el meu germà Voro. Converses, risotades continues, cervesa a dojo i tres o quatre porrets de maria (no tot en la vida és triatló i arrós bullit).<br /><br />Moment especial va ser quan Joe Walsh va tocar els primers acords de "Life in the fast lane", un rif de guitarra bestial. Les ganes de ballar, la Damm i "l'orenga" varen fer la resta.<br /><br />Doncs bé, un any després, aquesta cançó ha vingut amb mi en molts moments de solitud d'aquest camí, i a més d'animar-me les cames i els pensaments, em recorda cada vegada com i on ha estat la meua vida aquests darrers mesos.<br /><br />Ací vos deixe la versió del concert a Melbourne de 2006, on a banda de la guitarra de Walsh, m'impressiona molt com Don Henley, als seus 59 anys, canta i li pega a la bateria que dona gust... (Problemes amb el vídeo en qüestió. Vos pose la del concert del 94, on Henley tenia 47 anys)<br /><br /><div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><p><object height="350" width="425"><param value="http://youtube.com/v/0Ys20hZFWBw" name="movie"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://youtube.com/v/0Ys20hZFWBw" height="350" width="425"></embed></object></p></div><br /><br />Ara el que desitge, quan torne de Roth i em pregunten quan serà el proper IM, és no contestar el mateix que ells, quan als 80, els preguntaven pel seu possible retorn: "When the hell freezes over"...<br /><br />"Oju" a la segona estrofa, quan Henley canta "Eager for action and hot for the game..." (Ansiós d'acció i "calent" pel joc..)... Parla de mi...Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-47063511340725189732007-06-07T16:58:00.001+02:002010-10-19T13:30:10.167+02:00Una història real: Llengues i índex de glucosa al cervellDissabte 2 de Juny de 2007. Platja d'Aiguablanca (Oliva - La Safor). 13:00 hores. 30º C. Índex de glucosa (IGC) en el meu cervell: 10%.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHRuZH5PF-S_4L5mRhdxJBCIpNQAE4plzBg7UZXDCfvYdj0-bRHsH_R_9XcmR6-dIYTTVpqMZiyHAH8dN32bqaJI-crDAF2yACOXfP52uFCCDHKQBogYSnWeoL5r-C8BAels8XHw/s1600-h/oliva-duna.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHRuZH5PF-S_4L5mRhdxJBCIpNQAE4plzBg7UZXDCfvYdj0-bRHsH_R_9XcmR6-dIYTTVpqMZiyHAH8dN32bqaJI-crDAF2yACOXfP52uFCCDHKQBogYSnWeoL5r-C8BAels8XHw/s400/oliva-duna.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073337315917193314" border="0" /></a><br />Ja en porte 40' de natació a la mar (IGC=45%), 2 hores i mitja de bicicleta amb Xavi Verdú (triatleta "olivero" pata negra). Hem pujat a bon ritmet els ports de Sagra i de Ràfols d'Almúnia, just per la banda contraria per on pugem durant el triatló d'Oliva, i hem rodat "alegrets" però sense passar-se. (IGC=25%)<br /><br />Quan duc 25' de cursa a peu, veig un ciclista caminant que va arrossegant la seua bici. Recordeu que el meu IGC era del 10% (el normal és tindre'l al 50%. Ni puta idea, però si cola, cola). Identifique el bon home com un aborigen, jubilat, d'uns 65 anys, monyo blanc, pell morena (segurament pel dur treball als tarongers o a l'obra). És clar que li agrada fer esport i segurament ha tingut un problema mecànic en la bici. És un dels meus.<br /><br />Feta l'anàlisi, trac a passejar el meu millor apixat i li amolle:<br /><br />JCB: "Xe kaspunxat?"<br /><br />Olivero (OLV): "Möngen drasten klingteng !!!"<br /><br />JCB: "Necessites alguna cosa?" (IDG: 8%)<br /><br />OLV: "Frengs flingsë"<br /><br />JCB: ¿¿??....<br /><br />OLV: ......<br /><br />JCB: "(Caguenlaputa!!!)... Oooh Sorry !!! Where are you from?" (Xe tu perdona'm!!. Tu d'on eres?)<br /><br />OLV: "I'm from Denmark" (Sóc de Dinamarca)<br /><br />JCB: "Ah, Denmark!!!... I'll be there in three years" (Ah, Alemanya (IDG: 6,5%) (Aniré pel teu poble dins de tres anys) <span style="font-style: italic;">NdA: Amb eixe IDG és normal confondre Dinamarca amb Alemanya, Beniarbeig amb Benidoleig o anys amb setmanes.</span><br /><br />OLV: "Really? Which cities will you visit?" (No fotes?. Quins pobles visitaràs?)<br /><br />JCB: "I'll stay in Roth. Nearby Nuremberg. Do you know?" (Hi seré a Roth. Al costaet de Nuremberg. Saps?)<br /><br />OLV: ????.....<br /><br />JCB: "Ok. I must keep on running. Good luck" (Ie tu, que jo continue la marxeta. Au!)<br /><br />OLV: ????....Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-81993260566737234732007-06-04T13:55:00.001+02:002007-06-05T11:45:11.551+02:00Ironman: èpica, repte personal i divertimentDarrerament, quan la gent em pregunta allò de "què, com dus la cosa?", encara que el que detecte moltes vegades és que volen saber si ja has rebentat com una cigala i has llançat la tovallola, solc emprar els tres termes del títol d'aquest post.<br /><br />Que és un repte personal, crec que no pot haver-hi cap mena de dubte. Clavar-se entre pit i esquena 3,8 quilòmetres nadant, 180 dalt de la bicicleta i com a fi de festa córrer una marató, podem qualificar-ho com vulguem, però endemés és tot un repte, i especialment la primera vegada. Ah! I tot el mateix dia. Poca broma que molta gent m'ho pregunta.<br /><br />Respecte l'èpica, dir-vos que a mi m'ha resultat impossible separar-la, fins fa quatre dies, de tota la preparació i de quan m'imagine donant pedals i corrent la marató a Roth. Ara ja me l'ha llevada del damunt i l'he bescanviat pel divertiment.<br /><br />Des de que vaig "pescar" al vol aquest pensament, tot va millor i fins i tot, malgrat el "canguelo" (mai millor dit) del dia de la prova, pense enfocar eixe dia com un dia per divertir-se, com un dia per no oblidar mai.<br /><br />De tota manera, quan necessite una bona dosi d'èpica em passe un parell de vegades aquest vídeo i au. Segur que durant algun dels 225.995 metres que m'esperen, pense amb els Hoyt, i trac força d'algun raconet.<br /><br /><div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><p><object height="350" width="425"><param value="http://youtube.com/v/8gm7XwtIJdM" name="movie"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://youtube.com/v/8gm7XwtIJdM" height="350" width="425"></embed></object></p><p><br /><br />He tancat la setmana grossa amb més que bones sensacions i complint a peus junts amb tota la metralla que Marcos em va posar per davant. Per assegurar l'èxit durant els dies més durs, vam anar a Oliva a canviar d'aires. Tot un encert. A soles, durant l'etapa de bicicleta de 5 hores i quart de diumenge, vaig poder passar per tres comarques meravelloses del meu país: Ribera Baixa, La Safor i Marina Alta. I per acabar-ho d'adobar, els trams que vaig fer a peu per treballar les transicions, vaig anar a rinxo les dunes de la Platja de Aiguablanca i amb un Garbí refrescant que va ser tot un regal.<br /><br />Açò comença a tindre bona cara. Au.<br /><br /><br /><br /><br /></p></div>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-85932851963670463532007-06-01T13:17:00.000+02:002007-06-01T13:24:52.579+02:00Estadístiques del bloc (01/01/07 - 31/05/07)Home, no són les del web de Pamela Anderson, però no estan gens malament.<br /><br />Pagaria per haver-li vist la cara al sud-coreà.<br /><br />Au.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ofLLRIxQbtiUTXTVDcdPvLfS9kk2GlDi-s7j3kRp-wFRGUm5IU8Zjk_MB8cNXtX9PnqZsVwYEgjcMqi6fAul151MbHK3K3c0mU9_LrBiTciZWNGniRlyAT_QNLUZshj-Fgorsg/s1600-h/estad%C3%ADstiques+bloc+A+20070531.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ofLLRIxQbtiUTXTVDcdPvLfS9kk2GlDi-s7j3kRp-wFRGUm5IU8Zjk_MB8cNXtX9PnqZsVwYEgjcMqi6fAul151MbHK3K3c0mU9_LrBiTciZWNGniRlyAT_QNLUZshj-Fgorsg/s400/estad%C3%ADstiques+bloc+A+20070531.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5071054804456530530" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj33a-eltT6wF2U_JrmbuHvQBliq7wHp5iw287PM_mesNls2DgRi8jpBNPb0S71mczPDsndZnhfifuDzgCbTZTrNffZx_uFH_NGFWYbhOSJ0J-U9O22O4gEMVU5Zv2T72N3bePzEg/s1600-h/estad%C3%ADstiques+bloc+B+20070531.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj33a-eltT6wF2U_JrmbuHvQBliq7wHp5iw287PM_mesNls2DgRi8jpBNPb0S71mczPDsndZnhfifuDzgCbTZTrNffZx_uFH_NGFWYbhOSJ0J-U9O22O4gEMVU5Zv2T72N3bePzEg/s400/estad%C3%ADstiques+bloc+B+20070531.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5071054984845156978" border="0" /></a><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMusydNpIWQ2hKTVqWkl8YtBskuKlWst3kA5gexYVAatbAejFPihKn03m8A72J3T2si4S2IgCP_yvHzjn73TTOV5TjWDBi4VEPixJoWoD7DUuZkSfV7dHCm4NjiJpHR9RrpCFhdA/s1600-h/estad%C3%ADstiques+bloc+C+20070531.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMusydNpIWQ2hKTVqWkl8YtBskuKlWst3kA5gexYVAatbAejFPihKn03m8A72J3T2si4S2IgCP_yvHzjn73TTOV5TjWDBi4VEPixJoWoD7DUuZkSfV7dHCm4NjiJpHR9RrpCFhdA/s400/estad%C3%ADstiques+bloc+C+20070531.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5071055169528750722" border="0" /></a>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-52848918504245493852007-05-31T16:29:00.001+02:002007-05-31T17:00:44.846+02:00Number 2420. From Almàssera (Occupied and fucked Territorys)...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr7devDvs-WJ1HEsLFln_oBRPUe-nRe5eBM3ePJrJOG2LyKD6SyAoIXZD2RLtoNuE4nEQZn3WqLmXQCx1aquA_LdbPCMrIrllG9V4XSvYRRCK-7H_4BDCk6tUhvAQjGyMxNrPjeQ/s1600-h/Dorsal+i+eixida+a+Roth.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr7devDvs-WJ1HEsLFln_oBRPUe-nRe5eBM3ePJrJOG2LyKD6SyAoIXZD2RLtoNuE4nEQZn3WqLmXQCx1aquA_LdbPCMrIrllG9V4XSvYRRCK-7H_4BDCk6tUhvAQjGyMxNrPjeQ/s400/Dorsal+i+eixida+a+Roth.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5070731951764890178" border="0" /></a><br />Eixiré en l'últim grup. No sé quin ha estat el criteri de selecció, car reconec gent bona en el meu tall... ??<br /><br />Tant em dóna. Té coses bones i coses menys bones.<br /><br />Aquesta setmana és sens dubte la més dura de totes. De moment, tot bé encara que la traca final, com sempre, el cap de setmana.<br /><br />Bons símptomes: ara ja no dorm, ara entre en una altra dimensió i recupere d'allò més bé. No perc un puto gram, però menge com una revolta de riu i el més important, em divertisc entrenant malgrat anar a soles. Us parlaré del divertiment amb relació a un Ironman.<br /><br />Au.Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-69120635402739903162007-05-27T22:05:00.000+02:002007-05-29T18:37:16.402+02:00Voteu, voteu...... que el món s'acaba. Diem ja als anys 70, però canviant el votar pel follar.<br /><br />Quan escric aquest post, encara no he vist cap resultat ni previ ni definitiu, però açò no fa bona olor. Ja sé que no és massa científic però el montonet de les paperetes dels que "ens posen la cova en casa i des d'allí governen", era el més petit de tots en el col·legi electoral del meu barri. AAAAGGGHHH !!!<br /><br />Segons els analistes, avui he votat "útil". Ja veurem de quina utilitat parlaven. Aquest país nostre no té remei...<br /><br />Reconec que he trobat a faltar els temps de la meua activitat anarquista, almenys a l'hora d'anar a votar, on el meu germà Carles i jo, votàvem amb fulles de la revista Private by Milton (quan rebrà el just reconeixement a la seua funció social?). Què ve que s'ho passàvem, imaginant-nos la cara de la presidenta de la taula obrint els nostres sobres!!!<br /><br />Per rentar un poc la meua dignitat, m'he "calçat" la meua samarreta amb l'eslògan "Indepèndencia" i cap enllà que ens hem anat la Llúci i jo. L'esguard que m'ha regalat el policia de l'entrada ha estat més que normal, però el d'un "choto" emprenyat que s'ha parat i tot quan m'ha vist ha estat d'aquells que hagueren pogut iniciar una bona picabaralla. No era ni el lloc ni el moment. A més he descobert que el que més els fot és que ho faces tot amb normalitat, així que ni puto cas...<br /><br />L'anècdota més que agradable del dia ha estat la trobada amb Toni Mollà en l'antiga via xurra (ara carril bici). Crec que ens hem sorprès els dos, quan malgrat les nostres "pintes" (gorra i ulleres esportives a més no poder) ens hem reconegut. Hem raonat una mica i hem bescanviat unes quantes píndoles d'esperança, però unes tantes també d'un cert pessimisme davant les alternatives polítiques que pareix ser millorarien el merder actual.<br /><br />Com encara em restava una miqueta de glucosa, la nostra conversa ha vingut amb mi durant una bona parta de l'hora de cursa que tenia per davant, després de les cinc de bici que duia ja al sarró. Al remat, he tancat una de les setmanes més dures del camí, però on les bones sensacions han estat amb mi molt de temps. Em note serè i amb la confiança d'estar treballant bé i que el repte és al meu abast.<br /><br />Resten quatre setmanes i ni puc ni dec fallar. Bé, penge açò i a veure resultats... Ai mare.Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-3184832759716707942007-05-21T11:08:00.001+02:002007-05-21T11:47:06.047+02:00Startlist of Roth 2007Ie !! No direu que no fa goig veure un xiquet d'Almàssera entre tant de "cap-quadrat".<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtuOBFd-53uMrZov99vKrnDe7DQqUrAbHXT0kwt3NpggibYzAJv_xBBICcDv3SYUWPmSEhzcJMO55O1GDfF3N7bKznYxrGC9Tjm54qhwd1BPx3lsPBDCYT8uv_7-QaxPjloEkiWg/s1600-h/startlistroth.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtuOBFd-53uMrZov99vKrnDe7DQqUrAbHXT0kwt3NpggibYzAJv_xBBICcDv3SYUWPmSEhzcJMO55O1GDfF3N7bKznYxrGC9Tjm54qhwd1BPx3lsPBDCYT8uv_7-QaxPjloEkiWg/s400/startlistroth.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5066939551477097010" border="0" /></a><br /><br />I el cas és que tenia que haver fet com ahir a la mitja marató de València: córrer sota bandera andorrana. Digueu-me tocapilotes.<br /><br />Si és que ja ho deia Quim Monzó: "L'única solució per aquest país nostre és declarar-li la guerra a Andorra i rendir-se incondicionalment a les 24 hores".<br /><br />AuCap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-5030355765395046962007-05-20T21:59:00.000+02:002007-05-20T22:09:13.493+02:00"Vull resistir més"Als pocs dies de començar aquesta preparació, deia en aquest bloc, que ja devia ser-hi a Albuixec, després crec vaig dir que hi era una mica més al nord (no recorde on), tractant de fer la semblança entre la distància virtual recorreguda i les setmanes d'entrenaments.<br /><br />Doncs bé, ja hi som a Alemanya. Segons com ho mire, ara tinc la sensació de haver fet el viatge en cotxe, que em vaig dormir arribant a Comarruga i que m'acabe de despertar en la frontera germànica. Només 34 dies !!!<br /><br />Però les meues cames i la bitàcola dels entrenaments no diuen el mateix. Hem treballat dur i com diem per ací: "Tant poses, tant arreplegues" i han estat moltes hores d'entrenaments (i les que encara resten) i ja fa setmanes que note una millora considerable respecte altres anys. Després de l'edició d'Elx de 2006, vaig estar gairebé 3 setmanes sense fer un brot. Han passat quinze dies i puc dir-vos que ja duc un bon grapat de sessions. Cal destacar una etapa molt dura de 182 quilòmetres (la recordaré també pels vuit bidons, tres coca-coles i dos llaunes d'isotòniques que vaig beure i la companyia inestimable de Josep Ribera i Toni Sabuco), 3 sessions de corró eternes, 6 dies de doble entrenament i per acabar-ho d'adobar, avui he fet la mitja marató de València més una extensió d'onze quilòmetres abans de començar. Moltes hores i molt d'esforç que faig entre el plaer, sempre, i el patiment, moltes vegades.<br /><br />Reconec que desprès d'Elx vaig tindre un baixonet de moral (bé, millor dit d'ànim, que l'altra moral ja està perduda), malgrat la millora considerable. Tot era pegar-li voltes a tot i sobretot al perquè, en general, no marxe més apresa que altres anys. La resposta antídot em la va proporcionar Marcos: "Has de canviar el xip de "vull marxar més" pel de "vull resistir més". I en això estem. Tot un crac.Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-61775899651157674682007-05-10T11:06:00.001+02:002007-05-10T16:37:02.229+02:00Elx: el meu test i el meu sudDoncs bé, ja hem passat una fita important d'aquest camí que finalitzarà el proper 24 de Juny a Roth.<br /><br />Com vaig preveure, Elx va ser un magnífic test per comprovar quin és el meu estat de forma actual i tractar de projectar i anticipar com serà el dia "D" a Roth.<br /><br />Malgrat haver passat quatre dies, el coco-vídeo no para de pegar-li al rewind i al play. És prou complicat traure conclusions fiables després d'una prova com la d'Elx, quan aquesta vegada era una etapa més i no l'objectiu de la temporada i sobretot, quan l'anàlisi tracte de fer-lo des de la vessant esportiva i no sobre el fet "existencial" d'acabar una prova tan dura com aquesta, al ser la segona vegada que ho aconseguisc. Les palles mentals varen caure doncs l'any passat.<br /><br />Sóc estranyament exigent amb mi mateix en aquests tipus d'experiències. Malgrat haver rebaixat el meu temps de l'any passat en 42 minuts (circuit de bici quelcom més còmode, però no massa), no vaig tindre bones sensacions al començament del segment de natació ( 3.000 metres en un mar meravellosament tranquil), i durant els primers quilòmetres del tram de bici (79 quilòmetres, la majoria d'ells de cara al vent). En canvi, els 20 quilòmetres a peu varen ser on més vaig gaudir de la prova i on més millores vaig obtenir respecte 2006.<br /><br />Ja he mamprès els entrenaments sense cap problema, cosa impensable l'any passat, i fins i tot, aquesta setmana serà probablement la més dura de tota la preparació.<br /><br />Una de les coses que volia provar a Elx durant la prova era tractar de projectar diferents moments en clau de "ja estic a Roth". Les conclusions foren que amb tota seguretat eixirem més que bé física i mentalment de l'aigua i de la bici, però la marató serà un altre cantar.<br /><br />Parlant d'altres "cantars": vaig poder comprovar amb pena que el sud del país està fet un nyap. El grau de colonització assolit és esgarrifós i sembla que a tot el món li la bufa. Afortunadament sempre trobes gent amb vergonya, dignitat i ganes de tirar endavant, però molts d'ells han de tirar cap al nord per poder viure en la seua llengua i en la seua cultura.<br /><br />Què faran i què farem quan no tinguem nord on anar?. Hauríem de fer-nos-ho mirar.<br /><br />Tanmateix, quelcom important passava a València al mateix temps. Els sms de mon germà Carles des del bell mig de la mani m'animaren de valent. Ací teniu el vídeo que ha publicat Vilaweb. Ja n'hi ha prou!!! (encara que jo haguera afegit "Hòstia!!")<br /><br /><div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><p><object height="350" width="425"><param value="http://youtube.com/v/PLWzCmMvRTI" name="movie"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://youtube.com/v/PLWzCmMvRTI" height="350" width="425"></embed></object></p></div><br /><br />I per no acomiadar-me avui com un romancer/ploramiques, una confessió: quan vaig recuperar les meues "constants vitals" tant a la mar com a la bici, aquest vídeo i aquesta cançó varen ser els meus acompanyants durant molt de temps. No sabeu el que animem... Però poca broma que l'aigua de la mar encara està freda i la sang era tota a les meues gambes.<br /><br /><div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><p><object height="350" width="425"><param value="http://youtube.com/v/OYD8u5XspPw" name="movie"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://youtube.com/v/OYD8u5XspPw" height="350" width="425"></embed></object></p></div><br /><br />Au doncs.Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-25392560212231124242007-05-03T17:53:00.001+02:002007-05-04T10:11:20.936+02:00Elx. Un test important.Dissabte que ve aniré cap a Elx. Deixaré Cinta i els nanos a Calp i ens quedarem la bici , el neoprè, les sabatilles, el casc, les ulleres i jo. Encara que segur que veuré gent coneguda, m'abellix l'idea de estar amb mi mateix unes hores.<br /><br /><p></p>Vull concentrar-me bé i assajar tot el protocol "avant-race" per no improvisar massa quan vaja de bo a Roth.<br /><br />L'objectiu d'enguany no és Elx. Comparar els temps de l'any passat no tindrà validesa (no pujarem l'Albaterolo), però vull comprovar el comportament del meu cos i del meu cervell davant una prova com la del Baix Vinalopó, que continuarà sent molt dura.<br /><br />Recorde perfectament les sensacions de l'any passat, i a tres dies vista com estem avui, el senyor Roca i jo, es veiem cada parell d'hores. Poca broma. Ara estic tranquil, estranyament tranquil. Sé que la faena està feta, em conec molt millor que fa uns mesos, la vellesa m'ha llevat part de la burrera de joventut i de no haver-hi cap imprevist, tot anirà bé.<br /><br />Cada dia faig eixides més llargues de bici i també cada dia les meues cames baixen menys malmeses i més disposades a córrer. M'he llevat del cap la por a estar 7 hores dalt de la cervélo i això ha estat tota una fita dins de la preparació.<br /><br />Ja us contaré com ha anat.<br /><br /><div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><p><object height="350" width="425"><param value="http://youtube.com/v/W8l249bM0FE" name="movie"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://youtube.com/v/W8l249bM0FE" height="350" width="425"></embed></object></p><p><br />Molta gent em pregunta allò de què collons és un Ironman (IM), i clar no volen contestar l'enquesta... Entrarem en detalls més endavant, però per a fer boca ací teniu un vídeo molt "xulo"on veureu l'ambient i com "gaudeixen" els que volen esdevenir "finishers". I així prove també afegir-ne al bloc.<br /><br />Salut i independència.<br /><br /></p><p><br /></p><p><br /></p></div>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-61543533152785644712007-04-25T15:30:00.000+02:002007-04-25T15:41:25.916+02:00300 anys i ací estemFa temps que estic pensant en aquesta precisa data. Volia escriure alguna cosa al voltant del dia que celebrem hui (existeix algun poble en el món que celebre les seues derrotes?), però finalment he pensat que no ho faré. Deixaré per sempre en la blocesfera l'article d'avui a L'Avui, de la meua admirada Isabel-Clara Simó.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifHuGUZlIsRFJ6PfBO2m5tHXMzZODExZzK3cTazFxcOhzUhFPHmGkTD1mUqXN3mSnPskQjKQXpSpKuPrSW5aCykJGtflbVrYqSI_KQCwtGId4pM83O9f8sjgHk2-bvS6fI1Xta2A/s1600-h/Calces+llargues.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 175px; height: 232px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifHuGUZlIsRFJ6PfBO2m5tHXMzZODExZzK3cTazFxcOhzUhFPHmGkTD1mUqXN3mSnPskQjKQXpSpKuPrSW5aCykJGtflbVrYqSI_KQCwtGId4pM83O9f8sjgHk2-bvS6fI1Xta2A/s400/Calces+llargues.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5057359241161905138" border="0" /></a><br /><br />Però no puc resistir deixar també per sempre ací, algunes reflexions arran de tot allò que aquest dia em provoca:<br /><br />- Tenim dret a decidir i ho farem.<br />- Cal no aturar-se i pensar també en el futur dels nostres fills.<br />- Cal descolonitzar-se. D'acord, ens guanyaren dues guerres, però som el que som.<br />- No caigueu en la trampa de menysprear els nacionalismes sense més. Els que ho fan ho són encara més. Ells tenen allò que és seu i també el que és nostre.<br />- Defensar la identitat, el territori i llengua no vol dir que les persones no importen. És precisament tot el contrari. És un altre argument que s'empra sovint per estabornir les persones i calmar consciències.<br />- Aquesta lluita NO és fa amb violència. Empra el seny, el sentit de l'humor i per damunt de tot, la teua dignitat. Fins i tot davant els que no pensen com tu i, en moltes ocasions, potser no siguen dignes d'ella.<br />- La independència no hem de lligar-la amb el concepte de trencament radical i definitiu amb la resta de l'estat. Serem també europeus.<br />- La identitat no es discuteix. Som el que som (insistisc) i sabem conviure amb tots.<br />- Molt important: hem d'anar tots plegats, des de tots els indrets del país.<br />- Recordeu una cosa: al cervell de les persones no hi arriben. Aconsegueix almenys la independència mental. A més a més els emprenya un ou, i això sempre ajuda.<br /><br />Bé, us deixe amb la Simó. Jo em quede amb les meues cabòries sobre el meu camí a Roth, que per cert, passa per Elx, i aquesta setmana té divuit hores.<br /><br />Au.<br />____<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Almansa</span><br /><p>Avui fa tres-cents anys que va tenir lloc la infausta batalla d'Almansa, on les tropes borbòniques van derrotar els exèrcits valencians i van aplicar la diabòlica revenja dels vencedors: la supressió de les seves llibertats i les seves institucions, l'aniquilació de la seva llengua, la humiliació dels valencians i la crema dels pobles més difícils de vèncer, com és el cas de Xàtiva. Tant és així que, tot i el que ha plogut, la gent senzilla encara diu allò de "Quan el mal d'Almansa, a tots alcança", i encara avui, i malgrat els maquillatges de les autoritats autonòmiques, la imatge d'aquell pervers Felip V encara roman de cap per avall. No sols als museus, sinó a moltes cases particulars.</p> <p>La tasca de colonització, però, va ser eficaç: de mica en mica van convèncer els valencians que la seva és una llengua de segona i els seus drets només són la submissió i l'obediència. A primer cop d'ull, els vencedors van guanyar-ho tot, i, si ho preguntaves a la gent, la majoria et dirien amb passió que són més espanyols que ningú. I aquí és on hi ha la clau: la passió. Perquè el que van aconseguir aquells castellans va ser que la gent sentís vergonya del propi país, que parlar la seva llengua fes pobletà, que reivindicar unes llibertats fes antic i que cantar cançons populars fes camperol.</p> <p>Ara bé: la memòria històrica, sovint inconscient, continua existint. Ja ho crec que sí. No s'entendria si no l'odi a Catalunya que té la dreta més servil. Si érem el mateix poble i una part d'aquest poble encara aixeca el cap, vol dir que algú ha cedit i això és encara més humiliant que la derrota. En aquesta ràbia hi ha la clau de la recuperació. Que així sia.</p><p><br /></p>Isabel-Clara Simó. (Diari Avui 25 d'Abril de 2007)<br /><p><br /></p><p><br /></p>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-12104814408218237792007-04-23T15:39:00.000+02:002007-04-23T16:03:30.009+02:00La tenim !!!Ha trigat una miqueta massa, però tot arriba. La veritat és que no tinc ni paraules ni malauradament més excuses per tirar-li la culpa a la bici.<br /><br />La màquina que veieu en la foto és una autèntica meravella i l'amor ha sorgit des de la primera pedalada. Supose que el meu vers ella, perquè em temo que a l'inrevés no serà igual la cosa. Ho sent molt, però sóc el que t'ha tocat, xiqueta.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzvJzrl1r4DTBlOd0AB0EVjuSahCYPgYpefiyGPx0bxOibOiEls3sJFDdYIXBooppHWafRS-chZ-ox5DEofc4fCg6oSGYWwo1E3CxLq_po4lOFFtkhMn5clb_TbcN14a9BDt7SUg/s1600-h/DSC00694.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzvJzrl1r4DTBlOd0AB0EVjuSahCYPgYpefiyGPx0bxOibOiEls3sJFDdYIXBooppHWafRS-chZ-ox5DEofc4fCg6oSGYWwo1E3CxLq_po4lOFFtkhMn5clb_TbcN14a9BDt7SUg/s320/DSC00694.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5056617974360468210" border="0" /></a><br />Dissabte vaig rodar al voltant d'uns quaranta quilòmetres per ajustar-la una mica i ahir mateix em vaig clavar entre pit i esquena, 164 quilòmetres per a fer boca. Les meues cames i sobretot el meu cul (llegiu forigol), donen fe que la qualitat de la "burra" és excel·lent. A Roth no farà miracles, però un plus de comoditat i lleugeresa segur que aportarà.<br /><br />La setmana ha anat prou bé... supose. Anomenar un microcicle de ajust , per a "descarregar" un poc, i acabar-la en 15 hores i un quart de treball efectiu, no està gens malament.<br /><br />Percep certes millores en les tres disciplines i un increment impressionant en la meua condició física. El proper dia 6 a Elx (Baix Vinalopó), serà un més que bon examen per veure com estic. Ja vos donaré la llanda, ja...<br /><br />Que tingueu una bona setmana.Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-59400130603327373402007-04-16T09:29:00.000+02:002007-04-16T22:26:13.729+02:00El GI i altres sacsades de cervellContinuant amb aquesta dèria meua d'aquests darrers dies sobre allò de parlar d'anar carregant anys al llom, he de dir-vos que des de que duc fent aquest camí, he escoltat tota mena de comentaris al voltant del meu objectiu de creuar la meta a Roth, els quals podríem classificar en tres grans grups:<br /><ul><li>"El què dius que vas a fer?" (Mirant-me com la vaca al tren) - 18% - GI = 4<br /></li><li>"Hòstia nano, tu no estàs bé del cap, però molt d'ànim" - 52% - GI = - 7<br /></li><li>"Tio, no sigues burro. Tu ja no tens edat per això" - 30% - GI = 14 </li></ul>GI= Grau d'irritació (0 a 10)<br /><br />Doncs bé, per aquells tocapilotes del 30%, fer-vos saber que a partir d'ara pensaré en aquest paio eslovè de 52 anys que s'ha creuat nadant el riu Amazones (5.430 quilòmetres) amb 66 díes !! (Heu de creure's la mitjana de quilòmetres per dia) El seu objectiu inicial era fer-ho en menys de 70. Per a més informació--> <a href="http://www.amazonswim.com/main.php" target="_blank" onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)"> http://www.amazonswim.com/main<wbr>.php </a><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv3Yokzea78wAuYx8r7ovW3s0E_kZSfAP9GP1LkfkSVF_QP1f9jMWaYsEsyjafF_xl-ZdR3CJ2GrmWeWBjldscaDirav8E18tqFI_prxvHMVgrIQLfruOP-URwmXZUNPuzt_b6Aw/s1600-h/martinstrel.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv3Yokzea78wAuYx8r7ovW3s0E_kZSfAP9GP1LkfkSVF_QP1f9jMWaYsEsyjafF_xl-ZdR3CJ2GrmWeWBjldscaDirav8E18tqFI_prxvHMVgrIQLfruOP-URwmXZUNPuzt_b6Aw/s320/martinstrel.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5054054832195324546" border="0" /></a><br /><br />Martin era ja famós dins l'entorn de "xirivies-cerebrals" que intenten allò que sembla impossible, però hi ha un munt de gent anònima que ho intenta cada any, dins les seus possibilitats i malgrat la seua edat. Ja veureu els "tacos" de la gent que entrarà davant meu a Roth, ja...<br /><br />I no només em referisc els reptes esportius. Quanta gent enceta projectes impensables i a contracorrent respecte el seu moment vital: encetar una carrera universitària, tenir un fill, donar un cop d'arjau a la seua carrera professional, refer la seua vida sentimental, replantejar-se i assumir compromisos socials, altruistes, intel·lectuals, polítics, d'identitat... Tota la meua admiració per a tots aquells que es vegen reflectits d'alguna manera o d'altra.<br /><br />Aquesta setmana el camí ha començat a empinar-se. Han estat vora setze hores de treball efectiu i el cansament ja no es "reseteja" tan fàcilment després de cada entrenament . Això fa que cada sessió es faça a cara de gos. Tot normal. Ningú em va dir que açò seria un passeig en barca per L'Albufera a boqueta nit.<br /><br />Especialment dures les 6 hores i 12 minuts dalt de la bici d'ahir. 146 quilòmetres en total (amb dos ports i mig), els darrers 76 amb la roda del darrere bastant frenada per un bac que vaig caure al quilòmetre 70, a escassos cinc minuts de ma casa (volia pegar-li dues voltes a un circuit). Prendre la decisió de no agafar-me a l'excusa de l'avaria més l'afegit de la pluja, girar cua de la dutxa reparadora i fotre'm la resta de la pallissa, m'ha servit per enfortir-me tant de cames com de "burrera", elements indispensables per assolir el somni d'acabar un Ironman amb un somriure d'orella a orella.Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-16946817101795541292007-04-12T13:40:00.000+02:002007-04-12T14:02:05.837+02:00Va d'amics, va de cert caminet...Diuen que conforme et vas fent gran, mires més cap els teus (parella i xicalla) i sobretot cap el teu melic. Molt cert. Però un se n'alegra i molt, quan un amic, d'eixos que coneixes des de que ta mare et torcava el cul, fa coses tan estranyes com escriure llibres en la seua llengua i... damunt li donen premis, tu!!! Aquesta vegada ha estat el "Premi de la Crítica d'Assaig dels Escriptors Valencians" pel seu treball "Cita a Sarajevo" - L'Eixam Edicions, que ja vam comentar fa uns mesos. Els premis són convocats per l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Poca broma. Si voleu saber-ne més sobre la seua obra, vida i miracles (encara que no els veureu tots), ara s'ha fet una plana web -> <a href="http://www.bayarri.info/" target="_blank" onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)">http://www.bayarri.info</a>. També resta penjada per sempre a la secció "Països Catalans" d'aquest bloc.<br /><br />Conforme va arribant la vellesa, un se n'adona també, que cal desmitificar i desfer la idealització de l'amic per tot, de l'amic de tota la vida, de l'amic ideal que igual dóna que li contes que has mamprès a cascar-te-la, que t'agraden els Bee-Gees, que perds el cul per la veïna de dalt (amiga de sa mare, per cert), o que vares copiar durant tot el curs. De sobte, apareixen just de la manera més adient per allò que els necessites. Un exemple clar són els membres de la colla "Tira tu sí vols" <a href="http://www.tiratusivols.blogspot.com/" target="_blank" onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)"> http://www.tiratusivols<wbr>.blogspot.com/ </a>, dels que algun dia vos parlaré, però ara vull fer-ho altra vegada sobre Marcos Greus, el meu entrenador.<br /><br />Ara mateix som com una mena de parella de fet, d'aquestes modernes que mantenen la relació mitjançant Internet, però que ens coneixem a la perfecció. Sobre tot ell a mi. Se'm vist només tres vegades i la resta han estat trucades al mòbil i correus-e. I m'ho encertat tot, tu: "Fes-ho així o fes-ho aixà" Nyas ! I funciona. "Tranquil que ja voràs com perds pes". Correcte. "En dues setmanes baixes les pulsacions a tope". Premi. "Ànim que pots en aquest microcicle". I va, i puc. "Canvia la sessió de "noséquè" a divendres a migdia". Perfecte!!<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7_KYc6rBDATlsaJlyw5cFLTrc5Xb5TRUEpeEmefifQSKjmUnCxZBRCkBKCWnQ4RWHUsxw8A0WcIE_yWInZLpq0ZXNiumOb1mjtueaqXpeuJMOJroR6JvN3EeObJLfpYb763g4Jw/s1600-h/DSCN4293.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7_KYc6rBDATlsaJlyw5cFLTrc5Xb5TRUEpeEmefifQSKjmUnCxZBRCkBKCWnQ4RWHUsxw8A0WcIE_yWInZLpq0ZXNiumOb1mjtueaqXpeuJMOJroR6JvN3EeObJLfpYb763g4Jw/s320/DSCN4293.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052506201808327026" border="0" /></a><br />Com a bona parella virtual s'enviem fotos i tot, encara que ell ho fa per passar-me la seua bici pels morros i sobretot les rodes que duu el molt roder. Només una de les seues val el mateix que la bici que duc jo ara !!! En la foto que adjunte els veureu als dos en el darrer campionat estatal. (Marcos és el que trau la llengua, que no el lleu). Estic en bones mans i esdevindré "finisher".<br /><br />Si no passa res, diumenge vindrà a acompanyar-me durant l'entrenament de bici (a més de l'habitual Robert Meneu), Josep "Crazy Horse" Ribera (1965 - Ontinyent - La Vall d'Albaida). Si us dic que per a mi els d'Ontinyent són els nostres particulars "bascos" i que sempre que ve a València em toca dir-li que faça el favor de no vindre muntat en la bici, us anticipe una mica el perfil d'un amic de fa 20 anys, d'un amic que estime. Tindrà el seu post monogràfic encara que no li agrade.<br /><br />Ah sí ! El caminet durant les pasqües: Divendres de passió: 1 hora 10' de fartlek (a boqueta nit, a voreta mar i amb el Montgó al fons, com li agrada Josep Fuster). Dissabte de passió: transició 2 hores bici + 1 una de cursa. Diumenge de resurrecció (per a mi de "puntilla"): 145 quilòmetres a soletes. El millor de tot recórrer la Vall de Gallinera. Si estic mig inspirat un dia d'aquests us contaré quant de preciosa és i tots els sentiments que em desperta...<br /><br />Au.Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-24680543373683857082007-04-02T21:44:00.000+02:002007-04-02T21:47:40.243+02:00Nosaltres i els nostres fillsDe sempre, ha estat prou habitual llegir articles d'opinió on l'autor compara diferents comportaments, fets més o menys reiteratius, vivències o anècdotes personals, per demostrar, gairebé sempre, que qualsevol temps passat fou millor.<br /><br />Un, que d'entrada el que vol és que les coses canvien de debò, perquè els nanos es troben un món molt millor que el que vam gaudir nosaltres, no s'ho passa massa bé quan ha de donar la raó als "Abuelos Cebolleta" de torn, però dissabte passat em vaig veure al bell mig d'un fet que m'ha provocat alguna que altra reflexió.<br /><br />Per no fer-ho massa llarg, em trobava veient un partit de bàsquet on l'equip del meu fill (xiquets de deu i onze anys) visitava el camp de l'escola de "nuestro flamante equipo azulejero" (sí, també són chotos a morir), quan en l'últim sisè (ara juguen sis temps), un jugador local entropessà amb un visitant i caigué a terra. El pare d'aquest, pensant que li havien fet la cameta al seu fill, va entrar al camp (!!!!) a escridassar i intimidar al suposat "agressor".<br /><br />Per sort (crec), el que us escriu encara té cames i instint, i recordant els seus anys de jugador de futbol americà, quan de vegades li tocava fer de "strong-safety", arribà a temps d'aturar el Monsieur Bouet (encara que no li vaig veure les banyes), i dir-li encara quatre cosetes.<br /><br />Allà va: Això en la meua època no passava, hòstia!!! Fastigós, però és així. On és la clau? Tots hem dit alguna vegada, que tot és degut a la "super-protecció" que donem als nostres fills, però ara discrepe. Volem dir que aleshores, els nostres pares no ens protegien? Fals. No serà que ens protegien millor però donant-nos més solta? No serà que mesuraven molt més millor el grau just d'IM-PLI-CA-CIÓ en la nostra educació a tots els nivells, passant per l'esportiu? (No vull parlar de la implicació dels pares d'ara en l'ensenyament perquè m'encenc) No serà que el seu objectiu era la felicitat dels seus fills sense estar condicionada a jugar en la NBA o en la LFP? Trist molt trist. <br /><br />Total, tot aquest rotllo com a excusa per contar-vos que Gonçal els va encolomar "vint puntets vint" i uns quants barrets als pameseros, i que son pare, més pagat que quinze, agafà la bici després i es va marcar 80 quilòmetres com a preàmbul dels 130 de l'endemà. Açò marxa !!!<br /><br />Això sí, tornant a casa en la moto, estant parats en un semàfor, Gonçal em va demanar:<br /><br />- "Papà, tu saps on és el problema de tot el que ha passat?<br /><br />- "No estic molt segur, fill".<br /><br />- "Els pares no enteneu bé els fills. Nosaltres el que volem es jugar a bàsquet"<br /><br />"Agarra't al pinzell que me'n duc l'escala" Dita popular valenciana.Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-78477638016094608862007-03-29T18:23:00.002+02:002010-10-19T13:32:04.319+02:0017è microLa setmana passada vaig acabar la dissetena setmana de la planificació. Ha estat el meu màxim esforç durant una setmana fins ara, i la conclusió és que tot va d'allò més bé.<br /><br />Com sempre, he de passar tres moments crítics com són la matinà de dijous (6:30 eixint per la porta del pati de ma casa), la sessió de divendres a migdia (després de nadar pel matí i d'anar al tall) i per damunt de totes, la sessió de natació de dissabte després de dinar (després de haver agafar la bici de bon matí). Com diu Marcos, costa molt més agafar la motxilla i la moto per anar a la piscina que la mateixa caterva de metres que he de fer després.<br /><br />M'anima molt pensar que eixos moments seran els que recordaré de gust quan tot açò passe i tot siguen imatges gravades dins el meu cervell...<br /><br />El resum de la setmana és el següent:<br /><br />- Natació: 3 hores (3 sessions)<br />- Bici: 8 hores i 30' (2 sessions de carretera - 1 sessió spinning)<br />- Cursa a peu: 3 hores i 15' (3 sessions)<br />- Gimnàs: 30'<br /><br />Total: 14'45 hores<br /><br />Aquest cap de setmana, d'anar tot bé, passarem els 200 quilòmetres donant pedals, i si les sensacions són les mateixes que els últims entrenaments, la veritat és que em dóna molta confiança acabar encara amb cames.<br /><br />L'assumpte de la manduca serà clau i ja hem mamprès a fer assajos.<br /><br />Ara, a esperar que vinguen la bici i el corró, que ja estic que me'n puge a la figuereta.<br /><br />Salut i pecats (que diuen alguns).<br /><br />P.S. He penjat un parell de baners en aquest bloc. Si no els veieu us recomane que us instal·leu el navegador Mozilla Firefox. Teniu la versió en català, incorpora corrector ortogràfic en línia, i a més li feu la mà al Gates. Us la podeu descarregar des d'ací mateix--> <a href="http://www.softcatala.org/prog167.htm" target="_blank" onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)">http://www.softcatala.org<wbr>/prog167.htm</a> o <a href="http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/" target="_blank" onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)">http://www.mozilla-europe.org<wbr>/ca/products/firefox/</a>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-1333808214255344562007-03-26T13:24:00.000+02:002007-03-27T14:02:04.101+02:00Quina felicitat ser choto !!!Per aquells que no viviu al País Valencià o en alguns casos a la ciutat de València, començaré per dir-vos que el mot "xoto" s'atribuix als aficionats del Valencia C.F., de la mateixa manera que als del Levante (no seran Llevant per a mi, mentre es comporten com a chotos) se'ls coneix com a "granotes".<br /><br />Segons he pogut esbrinar, el motiu es deu a que abans de construir-se el camp de Mestalla (nom de la sèquia que passava per baix), sembla que els pocs pastors que llavors restaven, duien els xots (cabres) a pastar per la zona que ens ocupa.<br /><br />L'evolució (involució en aquest cas) de la paraula "xot" a "choto" passant per "xoto", no és banal. Passa per l'essència mateix de l'exemplar en qüestió.<br /><br />Als cercles d'amistat més propers (un altre "tocapilotes" -propietari de l'expressió que titula aquest post- i jo mateix), hem analitzat el fenomen des de la vessant "futbolera", i fins i tot, els hem classificat:<br /><ul><li>Choto-Pompeu ("Doncs bé, malgrat les mancances de la seua junta directiva, no puc menys que albirar un reguitzell de títols per a les properes temporades")<br /></li><li>Choto-Senyoret ("El Valencia es parte de mi vida. Yo es que soy muy valenciano")<br /></li><li>Choto-Manxeguet ("Somo la hot-tia, pero el Madrí ej que é muxo Madrí")<br /></li><li>Choto-Suro ("Yo me crompe el Super, me fique la camiseta i la gorra, agarre el pase i el bocadillo, i que els donen pel cul a tots"). En la foto, un exemplar de llibre, mostrant una imatge de la verge dels desemparats durant la tanda de penals de la final VCF-Bayern de Munic.<br /></li></ul><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3MaZci8MRn7N_g0M2NSusOap5yldpsBQDoGnMhvEhC3nRwjG_oKzHFhJXDSpuyHDLNJiRBpTHFasYDmQmLnPTGd-M9Z-42bfNEdNGzo7RbbBY8otSq4kMhJxSnVokx-MOnRkwkw/s1600-h/choto2.bmp"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3MaZci8MRn7N_g0M2NSusOap5yldpsBQDoGnMhvEhC3nRwjG_oKzHFhJXDSpuyHDLNJiRBpTHFasYDmQmLnPTGd-M9Z-42bfNEdNGzo7RbbBY8otSq4kMhJxSnVokx-MOnRkwkw/s320/choto2.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046199305706175138" border="0" /></a><br />Al llarg dels anys, observant el comportament humà, hem arribat a la conclusió de que el chotisme, no és només una pandèmia que afecta al món futbolístic, sinó que el seus efectes han arrelat dins els cervells de bona part del personal que ens envolta, els agrade el futbol o no, i que no és sinó, una conseqüència més de l'esport favorit d'aquest país nostre: l'autoodi. De fet, el choto de chotera (Mestalla) és una involució del choto-genèric.<span><br /><br />La característica més representativa i comú d'aquest últim és que és feliç. Però molt. Fonamentat en el seu estil de vida "igual em dóna so que arre", ells van fent. Que ve Fernandito Alonso a endur-se les bajoques de tots nosaltres? Tots de la maneta a olorar benzina deu minuts. Que ve Ratzi unes horetes? Tots amb peineta (física o virtual) a llepar-li l'estola. Que els nostres fills estudien a barracons? "Això no te res a vore, hòstia!!" Els passes pels morros que fins i tot durant el franquisme no es discutia sobre l'unitat del català? (Exemple.: Consulteu "Monitor" de Salvat - 1967!!!!) i ací ja boten veus. I si està al seu abast, t'inflen a hòsties (físiques o verbals). Que tots els edificis "emblemàtics" de merda duen el nom d'un borbonet? Tots a aplaudir amb el cul en pompa. No en tenim de valencians que s'ho mereixen més?. Que ens lleven TV3? De puta mare. Abans moros que catalans !!! Circuit urbà? Sí home, sí. I nocturn. I cap de setmana sí i cap de setmana també. Això sí, per favor, la ofrena, "el traslado" i la processó del corpus al circuit de Xest. Ai mareeeee...<br /><br /></span>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-37506678670982310052007-03-22T12:37:00.000+01:002007-03-22T12:40:41.038+01:00El setze al cove<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf1LNFT1qhSPvf-v8wDHicnoVqzYGrZFybFR-MqvrTrNn0L0yPQG66CeZheMxoyct-4lIDd4fHafpCFfa1WbCYLnXdDp6gnLhdxNliBycmX4QISmp7sDrHDmR6L1JHD-I5zVredA/s1600-h/20070211_MediaRibarroja5.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf1LNFT1qhSPvf-v8wDHicnoVqzYGrZFybFR-MqvrTrNn0L0yPQG66CeZheMxoyct-4lIDd4fHafpCFfa1WbCYLnXdDp6gnLhdxNliBycmX4QISmp7sDrHDmR6L1JHD-I5zVredA/s320/20070211_MediaRibarroja5.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5044712108855425682" border="0" /></a><br />Doncs bé, ja en tenim un més. Ha estat un microcicle especial. Una autèntica prova de foc per comprovar com va la cosa...<br /><br />Tenint en compte que la vaig començar amb la càrrega afegida de la mitja marató de Riba-Roja (en la foto darrere Juanoviedo i Doro Timoneda, i amb gorra blanca i barallant-me amb el pulsòmetre), la setmana ha anat d'allò més bé. Malgrat el cansament concentrat a les potes, les pulsacions van baixant com cal i el meu ànim és pels núvols. A més a més, la bici és al caure...<br /><br />Amb una miqueta de retard, us comente que la cosa va quedar així:<br /><br />- Natació: 2 hores i 15' (2 sessions)<br />- Bici: 7 hores i 45' (3 sessions)<br />- Cursa a peu: 3 hores i 15' (3 sessions)<br /><br />Total: 13 hores i 15'<br /><br />Aquesta setmana (17é microcicle): 15 hores.<br /><br />Au cacau.Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32764831.post-22599589156592381572007-03-16T13:16:00.000+01:002007-03-16T13:59:19.354+01:00Independència (Vicent Partal)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYiAvjAMt5Nby0FWFqNV3DrzALfbXSCj7GGye83nOlPWP6svtuXqQpSE0xn9yAvlHCFp8Zz0bwQ1aLWAAI91m-w7Q8urPLsvai1iWC_mZ5aE5Nm61thmaACItD_i63b4Du5MOcmg/s1600-h/vpartal2.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYiAvjAMt5Nby0FWFqNV3DrzALfbXSCj7GGye83nOlPWP6svtuXqQpSE0xn9yAvlHCFp8Zz0bwQ1aLWAAI91m-w7Q8urPLsvai1iWC_mZ5aE5Nm61thmaACItD_i63b4Du5MOcmg/s320/vpartal2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5042495926826345394" border="0" /></a><br />Han passat trenta anys de la mort de Franco. Espanya ha tingut temps de sobres i oportunitats de reinventar-se. Ho va fer en part amb l'estat de les autonomies, però l'intent ha degenerat en pura descentralització administrativa, i encara. Les nostres tres autonomies ja han intentat d'acomodar-s'hi dues voltes. I el resultat és frustrant. Especialment en el cas del Principat, on l'estatut aprovat pel Parlament ha estat reduït a no res. I no avancem. I cada dia que passa ens escanyen més. Però, en canvi, assistim al renaixement pletòric del nacionalisme espanyol, que no és solament cosa de quatre fatxes, no ens enganyem. Durant els mesos vinents, encara ens faran beure més fel, començant per una sentència judicial sobre l'estatut barceloní que s'anuncia sucosa. I la pregunta és: què hem de fer nosaltres en vist de tot això?<br /><br />En política mai no hi ha solucions màgiques. Però no hi ha el menor dubte que, en el nostre cas, en aquesta dècada i a la vista del panorama que tenim, la independència comença a ser ja l'opció més raonable. El president Maragall deia que hi havia un estil de fer d'Espanya que suscita 'desafecció'. Doncs, mira: la sensació de fracàs amarg que deixà l'estatut, l'abans alemanys que catalans dels empresaris, la barra que tenen amb l'aeroport i tantes coses més, les bufetades de la policia aquest cap de setmana a una xiqueta de Burjassot perquè parlava valencià, la pretensió de forçar la màquina a tot arreu amb el castellà, la persecució fins l'altra punta de l'oceà de qualsevol selecció nostra i la mar de banderes espanyoles que torna a ofegar Madrid, tot junt i barrejat, la suscita. Suscita desafecció. Desafecció a la dreta espanyola i a l'esquerra espanyola també. Perquè anem apanyats, si resulta, com no paren de dir, que Zapatero és l'únic que ens entén. Que el cel ens faça bonets. Desafecció a litres. Desafecció i desesperació de pensar que ràpids i tranquils que podríem circular per les vies d'Europa, si no tinguérem tothora l'entrebanc que ve d'Almansa.<br /><br />La independència, sense ser una solució màgica, seria ara mateix la més raonable, la més sensata. La més senzilla d'explicar i d'entendre. I sens dubte, l'única eficaç per a dissipar d'una vegada aquesta sensació agra que tanta gent sentim cada dia des de fa uns quants anys. Aquesta incomoditat permanent que ens atrapa tan bon punt obrim el navegador, fullegem un diari o mirem un telenotícies qualsevol.<br /><br />Però, com ho fem? Ací, exactament ací, és on comencen tots els mals. La política que tenim arriba on arriba, i ja es veu que el vol és curt i condicionat a una velocitat d'espant. I la capacitat de mobilització de la societat civil, no ens enganyem amb l'eslògan, és minsa i molt coartada. Però constatar això, i fins i tot una certa impotència, no és cap excusa per a evitar la feina de cada dia. Sobretot perquè n'hi ha una de fonamental i bàsica: descolonitzar la ment, que no depèn de ningú més que de cadascun de nosaltres. De tots i cadascun de nosaltres.<br /><br />I amb la ment buida d'apriorismes colonials, buida de por i de recels, buida de dubtes sobre nosaltres mateixos, el present i el futur d'aquest país ja es veu a hores d'ara amb una claredat meridiana: no hi ha res a fer a Espanya. Ni que passen trenta anys més. Amb aquesta gent, no reeixirem mai a fer possible una relació en què no ens consideren uns inferiors amb drets polítics menors i sempre sota sospita. Ho hem intentat trenta llarguíssims anys a base sempre de suavitat, bones formes i discreció. I la resposta a tanta moderació i a tan bona cara, la vam veure fa mesos a les Corts espanyoles amb Alfonso Guerra passant el ribot i la vam veure dissabte a la plaça d'Espanya (on sinó?) de Madrid, amb Rajoy en posició militar mentre sonava aquella musiqueta que ells sempre toquen.<br /><br /><br />Font--> <a href="http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=aparador.cfm">http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=aparador.cfm</a>Cap de fiblóhttp://www.blogger.com/profile/14447330222639901022noreply@blogger.com0