La veritat és que no sé com demanar-te disculpes per la meua absència, però has de creure'm: has estat present cada dia d'aquest període on mig estabornit per la puta grip els primers dies i per la puta vida els darrers, no em trobava ni amb la disposició d'entrar a rellegir-te.
Des del primer dia, no calgué dir-te que amb allò de la vida, i especialment amb les persones, sempre he anat amb un lliri en la mà, i a més a més, en etapes on tot ve de cara i et sents amb força de poder amb tot, en compte d'un, són dos lliris. Però tot té un límit, i quan no és el pare o la mare que no estan bé, és un amic que se'n va, o un altre que et reprèn per l'execrable fet d'escriure en valencià a València, o les cames que no van, o senzillament, percebre cada dia que visc en una colònia d'un país que no és el meu...
Però una vegada més, he tret del calaix el vell consell de la meua iaia María "La Galana" (Almàssera 1907-2001) davant d'aquells que et toquen els ous: "Xiquet: caga't en ells". Hem arreglat una mica la situació dels pares i no he deixat d'entrenar malgrat la gossera i la feblesa de cames, i tot comença a endreçar-se.
La setmana passada ja la vam tancar amb:
- Natació: 3 hores justetetes (3 sessions)
- Bici: 3 hores i mitja (1 sessió)
- Cursa a peu: 3 hores i 25' (3 sessions)
Total: 9 hores i 55'
Per cert, dues cosetes més: he de dir-te que ja ho tinc tot enllestit per a Roth (allotjament, bitllets, etc), i no t'esglaies per la taca que t'ha eixit a la part inferior dreta. No cal que li digues res al webmaster. Ja t'ho explicaré un altre dia.
Au company.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Josep, de tant en tant cal dir "a fer la mà"(expressió molt valenciana, per cert), oblidar-te'n de tot i eixir corrent... però sense mirar el pulsòmetre, a tota hòstia, sense tenir en compte entrenaments ni tecnicismes, fins que el cor bategue tan de pressa que per molt que òbrigues la boca no pugues agafar prou aire, fins que els músculs comencen a atrofiar-se perquè no hi ha manera d'oxigenar-los, fins que la ment s'enterbolisca i aparega una espècie de boira blanca entre les retines i els objectes que et rodegen. Aleshores cal tancar els ulls, respirar fondo, i, sorprenentment, tot comença a veure's amb una claredat esbalaïdora: la vida és un cicle, els amics ara venen, ara se'n van, ara tornen; els pares (com nosaltres) es fan grans i van perdent força indefugiblement; la intensitat de l'entrenament puja, baixa, s'estabilitza, torna a pujar; els imbècils, com no tenen collons per dir que el que realement pensen és que en temps passats es vivia millor la mamprenen amb la llengua, i finalment, un amic que pretén animar-te amb un missatge en el teu bloc acaba filosofant i fotent-te la palissa. La vida, Josep, la puta i meravellosa vida que està plena d'imbècils i de Roth(s). Ànim.
Diumenge que ve, aniré a córrer la mitja marató de Riba-roja i malgrat que ja estic com un peix (a tots els nivells), provaré la teua teràpia.
I discrepe una mica amb una coseta, Josep: els amics, els amics de veritat com tu, mai no se'n van.
Cal urgentment que ens peguem una bona pallisa de bici i que després ens fotem uns bons litres de cervesa. T'estime.
M'alegre molt de tornar a llegir-te. Crec que a partir d'ara mesuraré el teu estat d'ànim en funció de les aportacions setmanals al bloc: més d'una = eufòric, una = normal, zero = baix de moral (qué mania tinc de posar xifres a tot).
Molt d'ànim per a Riba-roja però amb coneixement, que eixe no és el teu gran objectiu.
Gràcies Robert. A mi també m'agrada saber que de tant en tant, passes per aquest raconet. Encara et podria aportar-te alguna dada més on mesuraries millor el meu estat d'ànim, però necessitaries estar fent almenys, una tesi doctoral. ;-)
Una abraçada, amic.
Tu makiina! Cuanta raò que tenia la teva iaia!Una sabia!
En fi company, content de tornar-te a llegir, i com diuen per aquí...
"endevant les axes"
Pensa que a Roth t'hi espera el millor dia esportiu que has viscut mai, i que quan arribis al Solarberg se't fotrà la pell de gallina i pensaras... "si, ha valgut la pena"
Salut company!
Publica un comentari a l'entrada