Voteu, voteu...

... que el món s'acaba. Diem ja als anys 70, però canviant el votar pel follar.

Quan escric aquest post, encara no he vist cap resultat ni previ ni definitiu, però açò no fa bona olor. Ja sé que no és massa científic però el montonet de les paperetes dels que "ens posen la cova en casa i des d'allí governen", era el més petit de tots en el col·legi electoral del meu barri. AAAAGGGHHH !!!

Segons els analistes, avui he votat "útil". Ja veurem de quina utilitat parlaven. Aquest país nostre no té remei...

Reconec que he trobat a faltar els temps de la meua activitat anarquista, almenys a l'hora d'anar a votar, on el meu germà Carles i jo, votàvem amb fulles de la revista Private by Milton (quan rebrà el just reconeixement a la seua funció social?). Què ve que s'ho passàvem, imaginant-nos la cara de la presidenta de la taula obrint els nostres sobres!!!

Per rentar un poc la meua dignitat, m'he "calçat" la meua samarreta amb l'eslògan "Indepèndencia" i cap enllà que ens hem anat la Llúci i jo. L'esguard que m'ha regalat el policia de l'entrada ha estat més que normal, però el d'un "choto" emprenyat que s'ha parat i tot quan m'ha vist ha estat d'aquells que hagueren pogut iniciar una bona picabaralla. No era ni el lloc ni el moment. A més he descobert que el que més els fot és que ho faces tot amb normalitat, així que ni puto cas...

L'anècdota més que agradable del dia ha estat la trobada amb Toni Mollà en l'antiga via xurra (ara carril bici). Crec que ens hem sorprès els dos, quan malgrat les nostres "pintes" (gorra i ulleres esportives a més no poder) ens hem reconegut. Hem raonat una mica i hem bescanviat unes quantes píndoles d'esperança, però unes tantes també d'un cert pessimisme davant les alternatives polítiques que pareix ser millorarien el merder actual.

Com encara em restava una miqueta de glucosa, la nostra conversa ha vingut amb mi durant una bona parta de l'hora de cursa que tenia per davant, després de les cinc de bici que duia ja al sarró. Al remat, he tancat una de les setmanes més dures del camí, però on les bones sensacions han estat amb mi molt de temps. Em note serè i amb la confiança d'estar treballant bé i que el repte és al meu abast.

Resten quatre setmanes i ni puc ni dec fallar. Bé, penge açò i a veure resultats... Ai mare.