dilluns, de juny 04, 2007

Ironman: èpica, repte personal i divertiment

Darrerament, quan la gent em pregunta allò de "què, com dus la cosa?", encara que el que detecte moltes vegades és que volen saber si ja has rebentat com una cigala i has llançat la tovallola, solc emprar els tres termes del títol d'aquest post.

Que és un repte personal, crec que no pot haver-hi cap mena de dubte. Clavar-se entre pit i esquena 3,8 quilòmetres nadant, 180 dalt de la bicicleta i com a fi de festa córrer una marató, podem qualificar-ho com vulguem, però endemés és tot un repte, i especialment la primera vegada. Ah! I tot el mateix dia. Poca broma que molta gent m'ho pregunta.

Respecte l'èpica, dir-vos que a mi m'ha resultat impossible separar-la, fins fa quatre dies, de tota la preparació i de quan m'imagine donant pedals i corrent la marató a Roth. Ara ja me l'ha llevada del damunt i l'he bescanviat pel divertiment.

Des de que vaig "pescar" al vol aquest pensament, tot va millor i fins i tot, malgrat el "canguelo" (mai millor dit) del dia de la prova, pense enfocar eixe dia com un dia per divertir-se, com un dia per no oblidar mai.

De tota manera, quan necessite una bona dosi d'èpica em passe un parell de vegades aquest vídeo i au. Segur que durant algun dels 225.995 metres que m'esperen, pense amb els Hoyt, i trac força d'algun raconet.



He tancat la setmana grossa amb més que bones sensacions i complint a peus junts amb tota la metralla que Marcos em va posar per davant. Per assegurar l'èxit durant els dies més durs, vam anar a Oliva a canviar d'aires. Tot un encert. A soles, durant l'etapa de bicicleta de 5 hores i quart de diumenge, vaig poder passar per tres comarques meravelloses del meu país: Ribera Baixa, La Safor i Marina Alta. I per acabar-ho d'adobar, els trams que vaig fer a peu per treballar les transicions, vaig anar a rinxo les dunes de la Platja de Aiguablanca i amb un Garbí refrescant que va ser tot un regal.

Açò comença a tindre bona cara. Au.




 
Script per a les estadístiques de Google