Que és un repte personal, crec que no pot haver-hi cap mena de dubte. Clavar-se entre pit i esquena 3,8 quilòmetres nadant, 180 dalt de la bicicleta i com a fi de festa córrer una marató, podem qualificar-ho com vulguem, però endemés és tot un repte, i especialment la primera vegada. Ah! I tot el mateix dia. Poca broma que molta gent m'ho pregunta.
Respecte l'èpica, dir-vos que a mi m'ha resultat impossible separar-la, fins fa quatre dies, de tota la preparació i de quan m'imagine donant pedals i corrent la marató a Roth. Ara ja me l'ha llevada del damunt i l'he bescanviat pel divertiment.
Des de que vaig "pescar" al vol aquest pensament, tot va millor i fins i tot, malgrat el "canguelo" (mai millor dit) del dia de la prova, pense enfocar eixe dia com un dia per divertir-se, com un dia per no oblidar mai.
De tota manera, quan necessite una bona dosi d'èpica em passe un parell de vegades aquest vídeo i au. Segur que durant algun dels 225.995 metres que m'esperen, pense amb els Hoyt, i trac força d'algun raconet.
He tancat la setmana grossa amb més que bones sensacions i complint a peus junts amb tota la metralla que Marcos em va posar per davant. Per assegurar l'èxit durant els dies més durs, vam anar a Oliva a canviar d'aires. Tot un encert. A soles, durant l'etapa de bicicleta de 5 hores i quart de diumenge, vaig poder passar per tres comarques meravelloses del meu país: Ribera Baixa, La Safor i Marina Alta. I per acabar-ho d'adobar, els trams que vaig fer a peu per treballar les transicions, vaig anar a rinxo les dunes de la Platja de Aiguablanca i amb un Garbí refrescant que va ser tot un regal.
Açò comença a tindre bona cara. Au.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada