Açò és com un embaràs de 9 mesos. El primer trimestre és el més perillós, hi ha que buscar temps per a fer el doble dels entrenaments habituals i si es troba, el cos encara els ha d'aguantar. En cas de superar eixa criba, el segon trimestre és el millor. I al tercer, la saturació física i la tensió psicològica poden provocar alguna lesió i que el part no arribe a produir-se.
Però com es tracta d'un embaràs desijat i hi ha tot un equip fent costat, als que també els agrada açò de "ser pares" (més afotos), les probabilitats d'arribar a les 40 setmanes en bones condicions no són despreciables.
En qualsevol cas, siga quin siga el desenllaç, segur que ens ho passem be en l'aventura.
Molts ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada