Toni Mestre

Ja fa dies que volia retre'l aquest xicotet homenatge a Toni Mestre, que com molts de vosaltres sabreu, ens va dir adéu el passat mes d'Agost.

He de dir que només el coneixia per les seues col·laboracions al diari L'Avanç (trobareu l'enllaç en aquest mateix bloc), però pel que he llegit, arran d'assabentar-me de la seua mort, fou un lluitador des de molt temps ha, de la llengua i la cultura dels valencians.

Al darrer número d'aquest diari, reproduïren un article seu publicat al diari Levante al gener de 2004, que em va semblar tota una delícia, recull molt d'allò que volia dir-nos i tot un encert fer-lo servir com homenatge.

Valencià/Català
Quan li convé a la política dominant o "española", reapareix la polèmica del nom que cal donar-li a la llengua que escric i llegiu. Trista polèmica! Temps i energies perduts en aquestes baralles, estèrils per als valencians que, en el camí de la sobirania, hem d'avançar amb aquest i altres pals a les rodes. Però ben profitoses per a qui ens vol destruir i en la seua estratègia genocida utilitza qualsevol avinentesa per tal de frenar-nos. Perquè ací hi ha un poble que vol marxar i un altre que no el deixa fer camí. Al capdavall en què ens perjudica als valencians dir-li a la nostra llengua catalana i acceptar que el valencià és el nostre català? Quin és el problema? Els murcians, nascuts al mateix temps que nosaltres, li diuen castellà al seu idioma, se senten nacionalment castellans i saben que el seu és un país castellà. I n'estan d'allò més orgullosos! Perquè els valencians hem de ser diferents? Clar i ras: perquè els convé a aquells que manen de debò i als seus vicaris locals. És esperpèntic que defensen i reivindiquen el nom de "valencià" per a una llengua que menystenen i no usen mentre en discriminen l'ensenyament, la difusió, el prestigi i els escriptors. Que juguen a "l'España una ", en la que som de la mateixa nació que gallecs, castellans i bascos (!), mentre que defensen que no tenim res a veure amb Catalunya, com és evident (!) llegint la Història i quan passem de Vinaròs a Ulldecona. I per tal d'encolomar-nos una política tan terrorista ens afalaguen com s'afalaga una criatura a la que es vol enganyar. I molts valencians babaus se'ls creuen. I pensen que els volen, que som importants, que vivim una època de daurat esplendor. No volen veure que tot allò que fan ací no ho fan per millorar el País Valencià, sinó, sobretot, per a destruir Catalunya. I que una vegada aconseguit això escopiran sobre les nostres calaveres. Ens ho tindrem ben merescut.

Aquest article ha estat, entre altres, uns dels meus pensaments durant l'entrenament d'aquest matí. Per circumstàncies, he mamprès a les 7 matí i he trotat durant una hora amb sensacions increïbles i recordant el que ens deia el "Mestre".

Fins sempre Toni, et trobaré a faltar cada quinzena al quiosc.