"Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho"

Són setmanes estranyes. Sembla que no passa res, o més bé que tot passa dins del meu cap, on algunes (no totes) les neurones i les corfes de cacau conviuen tots plegats i conseqüentment es barregen per treure quelcom endavant.

No funcione bé veient les coses a llarg termini. Necessite sentir-me al bell mig del sidral, del merder, del desgavell que et proporciona la immediatesa de qualsevol cosa que em marque com objectiu, o almenys, fent les coses que caldran per assolir-les.

Traduït: necessite començar la planificació el més prompte possible (corfes dixit), però això no serà fins Gener (les neurones van guanyant).

Respecte a la planificació hi ha novetats: mitjançant una plana web, vaig contactar amb un entrenador de casa, Almussafes (Ribera Baixa), i ja he pogut parlar amb ell per telèfon. Si d'alguna cosa t'ensenyes durant tota la vida és a no enganyar-te massa amb les persones. Crec que és un tio seriós i compromès amb la seua activitat com a entrenador i supose que arribarem a un tracte. Ahir em va enviar un model de micro-cicle d'activació que ell mateix va fer per a Oliva 2006, i em va semblar més que bé. Per cert, a més a més és tot un "màquina": 2:15:35 al Tri de La Safor d'enguany. Paraules majors !!! Si arriba l'acord i em dóna permís, vos el presentaré.

Mentrimentres, continue fent quilometrets a ritme-xarreta. La setmana que ve, començaré a nadar, i a l'altra agafaré la bici. De mica en mica s'ompli la pica (les neurones, encara que esgotades, continuen arrasant)