No, no és Oltra a la treta i Genovés-II (en la foto) al dau del trinquet de Pelai (com m'agrada la pilota valenciana !!!), sinó que sota eixe títol, fou com Marcos Greus em va enviar el meu primer microcicle de la planificació per a Roth.La veritat és que tenia ja moltes ganes de mamprendre la marxa. De moment, el més curiós de tot, malgrat els advertiments de Marcos, és això d'entrenar amb la sensació de no estar entrenant fort, fins i tot, en sessions molt curtes. La clau és fer el treball controlant les pulsacions dins del rang que Marcos em diu. No està sent un problema, sé que vindran els entrenaments durs i de moltes hores, i l'objectiu ara és assolir una bona base per a suportar-ho.
Ara les sensacions són bones a la força. El cansament no ha fet la seua aparició, i fins i tot, em note molt actiu, amb ganes d'arribar a tot. Demà faré el meu quart entrenament. Ja entrarem en detalls.
Deien de Mark Twain que quan en alguna tertúlia se sentia ofès pel comentari d'algú, se n'anava a casa i li escrivia una carta on amb la seua natural mestressa, el feia misto emprant tota mena de recursos per a defensar-se i ridiculitzar al seu rival. Si passats uns dies no se li passava el sentiment d'ofensa, enviava la carta a tots els diaris perquè la publicaren. En cas contrari, la trencava.
Bé, jo faré servir el mateix mètode però just a l'inrevés. M'explique: dijous passat vaig anar a vore Lluis Llach, per primera i darrera vegada (ja sabreu que està acomiadant-se dels escenaris). He escrit alguna coseta sobre tot el que vaig sentir. Si d'ací a uns dies no se me'n passa el sentiment d'ésser un bleda quasi integral, la penjaré d'aquest bloc.
Au que demà la meua bici i jo s'alcem enjorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada