Encara que no ho semble, la cosa es mou

Arran de l'allau de peticions-reclamacions (una) per tindre el bloc aturat gairebé deu dies, vos resumisc breument com va la cosa:

Tot va molt poc a poc dins del meu cap, i encara més xino-xano a les meues cames, malgrat haver fet ja més llarguets a peu que mai a aquestes alçades de la temporada però, com sempre, sense cap continuïtat i trellat.

Dissabte va aparèixer a escena una persona que a ben segur esdevindrà clau en aquesta aventura: li diuen Marcos Greus i crec que ja vos vaig dir que va nàixer a Almussafes (Ribera Baixa). És llicenciat en Educació Física i Entrenador Nacional de Triatló. Vam compartir durant una bona estona una magnífica conversa, on principalment, vaig confirmar que ambdós estem en la mateixa onda respecte a com prioritzem la nostra passió per l'esport en les nostres vides i que m'oferirà un treball de molta qualitat. Em vaig quedar bocabadat quan vaig vore el dossier que em va presentar i totes les dades que em demanarà. Dir-vos que és un tio de puta mare, està de més.

Crec que va flipar molt amb el llegendari "Tira tu si vols Training Way", és a dir, allò de preguntar-se cinc minuts abans de cada sessió allò tan científic de: "Va, hui què fem?", però també (i molt), en assabentar-se que ja portem unes setmanetes fent sessions d'una hora i escaig, i fins i tot, almenys una mitja marató de muntanya. El puntilló va ser quan li vaig dir que a l'endemà faríem un "test" de dues horetes de res per la Calderona. Em pega al nas que fou la darrera "burrà" en molts mesos. ;-) De fet, ja l'hi he dit que comencem ja, malgrat que la meua idea era començar al Gener. Vol que ixca a la marató de València i només resten 3 mesos.

Respecte a la sessió muntanyera, i encara que tenia els meus dubtes per com respondríem els meus bessons, dir-vos que ens va eixir un entrenament deliciós: oratge perfecte, entorn meravellós, bones sensacions i bona companyia. Gràcies companys.