Estava clar: tant de fer el ganso amb anàlisis de sang, virus i tota mena de substàncies (bé, de "tota mena" tampoc, val?), que finalment la grip em va enxampar però a base de bé.
El que hauria d'haver estat una setmana de 6 hores de bici, 3 d'aigua i 2 i escaig de cursa, s'ha quedat en només 1 horeta de cursa i una altra de natació.
Si parlàvem de no amoïnar-se, de fer front a qualsevol tipus d'entrebanc, ací tinc una bona ocasió per demostrar-ho.
La veritat és que m'he quedat baldat, derringlat, moix, sompo i sense les cuixes de pollastre i el bronzejat que lluïa. Això sí què és dur... ;-)
Ara, ja seriosament, estic desitjant parlar amb Marcos, per anar planificant com tornem a
reprendre la activitat amb tota la cura del món, però abans, hauré d'esclafar el parell de grapats de bitxets, que com el de la imatge, encara tinc per ací donant pel sac.Cinta em diu que no m'havia vist encara amb febre desprès de gairebé 19 anys, però que sóc un malalt llandós i ploramiques. Jo li conteste com els mallorquins: "Qui no està avesat a dur bragues, ses costures li fan llagues".
Molta salut.
3 comentaris:
Mulla't s'aixeca....
Recupera't aviat, i no vulguis tornar als enterneos abans d'hora. Primer es el primer, fes net!
Salut!
amic meu...................som tants que ho estem patint encara eixos bitxets............però bé, més val una paradeta ara que no al mes de maig
cuida't
una abraçada
joan marc fons
Tot be company???
Salut!
Publica un comentari a l'entrada