Quina felicitat ser choto !!!

Per aquells que no viviu al País Valencià o en alguns casos a la ciutat de València, començaré per dir-vos que el mot "xoto" s'atribuix als aficionats del Valencia C.F., de la mateixa manera que als del Levante (no seran Llevant per a mi, mentre es comporten com a chotos) se'ls coneix com a "granotes".

Segons he pogut esbrinar, el motiu es deu a que abans de construir-se el camp de Mestalla (nom de la sèquia que passava per baix), sembla que els pocs pastors que llavors restaven, duien els xots (cabres) a pastar per la zona que ens ocupa.

L'evolució (involució en aquest cas) de la paraula "xot" a "choto" passant per "xoto", no és banal. Passa per l'essència mateix de l'exemplar en qüestió.

Als cercles d'amistat més propers (un altre "tocapilotes" -propietari de l'expressió que titula aquest post- i jo mateix), hem analitzat el fenomen des de la vessant "futbolera", i fins i tot, els hem classificat:

• Choto-Pompeu ("Doncs bé, malgrat les mancances de la seua junta directiva, no puc menys que albirar un reguitzell de títols per a les properes temporades")
  
• Choto-Senyoret ("El Valencia es parte de mi vida. Yo es que soy muy valenciano")
  
• Choto-Manxeguet ("Somo la hot-tia, pero el Madrí ej que é muxo Madrí")
  
• Choto-Suro ("Yo me crompe el Super, me fique la camiseta i la gorra, agarre el pase i el bocadillo, i que els donen pel cul a tots"). En la foto, un exemplar de llibre, mostrant una imatge de la verge dels desemparats durant la tanda de penals de la final VCF-Bayern de Munic.
  

Al llarg dels anys, observant el comportament humà, hem arribat a la conclusió de que el chotisme, no és només una pandèmia que afecta al món futbolístic, sinó que el seus efectes han arrelat dins els cervells de bona part del personal que ens envolta, els agrade el futbol o no, i que no és sinó, una conseqüència més de l'esport favorit d'aquest país nostre: l'autoodi. De fet, el choto de chotera (Mestalla) és una involució del choto-genèric.

La característica més representativa i comú d'aquest últim és que és feliç. Però molt. Fonamentat en el seu estil de vida "igual em dóna so que arre", ells van fent. Que ve Fernandito Alonso a endur-se les bajoques de tots nosaltres? Tots de la maneta a olorar benzina deu minuts. Que ve Ratzi unes horetes? Tots amb peineta (física o virtual) a llepar-li l'estola. Que els nostres fills estudien a barracons? "Això no te res a vore, hòstia!!" Els passes pels morros que fins i tot durant el franquisme no es discutia sobre l'unitat del català? (Exemple.: Consulteu "Monitor" de Salvat - 1967!!!!) i ací ja boten veus. I si està al seu abast, t'inflen a hòsties (físiques o verbals). Que tots els edificis "emblemàtics" de merda duen el nom d'un borbonet? Tots a aplaudir amb el cul en pompa. No en tenim de valencians que s'ho mereixen més?. Que ens lleven TV3? De puta mare. Abans moros que catalans !!! Circuit urbà? Sí home, sí. I nocturn. I cap de setmana sí i cap de setmana també. Això sí, per favor, la ofrena, "el traslado" i la processó del corpus al circuit de Xest. Ai mareeeee...