Bé, vos deixe amb un vídeo molt aclaridor sobre tot açò. Espere que pugueu gaudir-lo tant com jo. És una preciositat.
El proper post supose que serà la crònica de Roth, quan, per raons obvies, a aquest bloc li quedaran quatre tallades de monyo.
Espere poder dir-vos, al igual que un dels finishers que apareixen en el vídeo (el més major de tots), que res es pot comparar en la vida al sentiment de creuar la línia d'arribada en un Ironman. Dis-li exagerat, però estic segur que no se n'anirà de molt.
"To get the finish line". Amb eixe somni marxe demà.
Fins la setmana que ve. Au.
7 comentaris:
amic meu, fins demà o divendres
cuida't!!!!
Estic alhora gelós i esborronat. Molta sort i anim.
Utilitza el cervell i te’n sortiràs.
Un gran abraç
Ho has aconseguit !!!! Collonut company. Pots estar ben orgullós. Espere que la reportera gràfica haja fet un bon grapat de fotos ... especialment creuant la meta.
Una forta abraçada
Cuenta, cuenta...estamos esperando!
Volem, demanem, exigim, preguem... una crónica contanmos hasta el més intim detall!!!!
Anem anant!!!!!!!
Apa, no sols dessitjar-te molta sort en la carrera. Si més no, participar ja és tot un premi que cal aprofitar!
Molta sort.....
Gràcies a tots pels vostres ànims. Molts d'ells acabe de veure'ls ara i encara em fan més feliç.
Ara les cròniques a poc a poc...
Publica un comentari a l'entrada