dimecres, de juny 20, 2007

Espere no veure els meus...

... o almenys, fer-ho quan estiguen "al costadito" del trellat. Encara que cada dia estic més convençut que una de les raons d'intentar fer un Ironman és descobrir on són els nostres límits...

Bé, vos deixe amb un vídeo molt aclaridor sobre tot açò. Espere que pugueu gaudir-lo tant com jo. És una preciositat.


El proper post supose que serà la crònica de Roth, quan, per raons obvies, a aquest bloc li quedaran quatre tallades de monyo.

Espere poder dir-vos, al igual que un dels finishers que apareixen en el vídeo (el més major de tots), que res es pot comparar en la vida al sentiment de creuar la línia d'arribada en un Ironman. Dis-li exagerat, però estic segur que no se n'anirà de molt.

"To get the finish line". Amb eixe somni marxe demà.

Fins la setmana que ve. Au.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

amic meu, fins demà o divendres
cuida't!!!!

Josep Fuster Rius ha dit...

Estic alhora gelós i esborronat. Molta sort i anim.
Utilitza el cervell i te’n sortiràs.

Un gran abraç

Enric ha dit...

Ho has aconseguit !!!! Collonut company. Pots estar ben orgullós. Espere que la reportera gràfica haja fet un bon grapat de fotos ... especialment creuant la meta.

Una forta abraçada

emonje ha dit...

Cuenta, cuenta...estamos esperando!

Juan ha dit...

Volem, demanem, exigim, preguem... una crónica contanmos hasta el més intim detall!!!!

Anem anant!!!!!!!

Empar Crespo ha dit...

Apa, no sols dessitjar-te molta sort en la carrera. Si més no, participar ja és tot un premi que cal aprofitar!

Molta sort.....

Cap de fibló ha dit...

Gràcies a tots pels vostres ànims. Molts d'ells acabe de veure'ls ara i encara em fan més feliç.

Ara les cròniques a poc a poc...

 
Script per a les estadístiques de Google