Després d'estar molts anys dins dels joier de la meua memòria, me'l vaig tornar a posar dos anys fa, quan després de veure el concert de la seua reaparició, ("Hell Freezes Over" - "L'infern es congela" - 1994), m'assabentí que venien a Barcelona de gira. Fou el 23 de Maig de l'any passat i va ser un dia memorable. Malgrat l'impecable actuació dels Eagles, el que més recordaré sempre serà tot el que vaig gaudir amb el meu germà Voro. Converses, risotades continues, cervesa a dojo i tres o quatre porrets de maria (no tot en la vida és triatló i arrós bullit).
Moment especial va ser quan Joe Walsh va tocar els primers acords de "Life in the fast lane", un rif de guitarra bestial. Les ganes de ballar, la Damm i "l'orenga" varen fer la resta.
Doncs bé, un any després, aquesta cançó ha vingut amb mi en molts moments de solitud d'aquest camí, i a més d'animar-me les cames i els pensaments, em recorda cada vegada com i on ha estat la meua vida aquests darrers mesos.
Ací vos deixe la versió del concert a Melbourne de 2006, on a banda de la guitarra de Walsh, m'impressiona molt com Don Henley, als seus 59 anys, canta i li pega a la bateria que dona gust... (Problemes amb el vídeo en qüestió. Vos pose la del concert del 94, on Henley tenia 47 anys)
Ara el que desitge, quan torne de Roth i em pregunten quan serà el proper IM, és no contestar el mateix que ells, quan als 80, els preguntaven pel seu possible retorn: "When the hell freezes over"...
"Oju" a la segona estrofa, quan Henley canta "Eager for action and hot for the game..." (Ansiós d'acció i "calent" pel joc..)... Parla de mi...
8 comentaris:
No caldrà esperar que l'infern es congeli. Tu, com altre que conec, entre els que jo em trobe, sols necesitem tenir alguna bogeria en ment per motivar-nos.
Anim, que jo de major vull ser com tu.
Tinc dos amics de la meua ànima de nom Josep. Supose que sé qui eres. En qualsevol cas, somnie amb el dia de mamprendre una bogeria amb qualsevol de vosaltres.
Gràcies amic.
molts ánims i molta sort!!! ja està tot fet, preparar bé la bossa de viatge, la bici i demés històries y a tope a ROTH!!!!
Moltíssima sort!!!.
Gràcies Robert. M'animen molt els teus missatges. Si baixes per ací, tens un llobarro a la sal paga't, unes cerveses i unes olives partides.
Hòstia Carme!! Un plaer veure't per ací. Tot un "lujo", com diriem un que jo me sé i un servidor.
Ara quan torne, no se m'oblida que tenim un soparet a la fresca pendent. Jo duré les cerveses, la xicalla,la quefa i un munt de històries que contar.
Un beset.
Hola Josep,mucha suerte en Roth y sobretodo disfruta de la carrera del ambiente.Un saludo y corre con cabeza..........ya nos cuentas.
HOla Michi. Gracias por tus consejos. Los seguiré al pie de la letra.
Suerte para ti también en Zurich.
Publica un comentari a l'entrada