Doncs més o menys com l'amic de la foto...Continuem amb el pla previst per aquest primer període de l'embaràs (terme molt encertat de l'amic Robert). Encara que els únics marejos són els que em provoquen les poques ganes que tinc d'entrenar, la mandra "resident" que no se'n va ni fent-li fum (digue'm redundant) i la marxa dels nanos que encara no s'ha establit i em duu de puto cul. Tot passarà...
De moment, anem a aplicar un tractament de xoc i diumenge aniré amb Juanoviedo i el seu cunyat a pegar tombs per la Calderona. Una cursa una miqueta llargueta per aquestes alçades, però que amb una mica de trellat (¿?), segur que la gaudim al màxim. El cansament posterior i les bambolles als peus de desprès, ja seran figues d'un altre paner. Espere que servisca per acumular quilòmetres de qualitat i enfortir les gambes.
Dilluns tractaré de fer-vos una xicoteta crònica sobre l'esdeveniment.
Noves seccions:
En un tres i no res:Llista de despeses previstes. Ai mare...
Oración, despedida y cierre (afortunat el que no sàpiga què collons és açò, ja que almenys tindrà 15 o 20 anys menys que jo): Sembla ser que ja s'han normalitzat els temes "bloc" i "blocaire" (Gràcies Josep Ribera)
2 comentaris:
Com va anar per la Calderona?
Acabe de publicar la "crònica".
Com vas tu?
Publica un comentari a l'entrada