Durant aquest pont he pogut gaudir de nou de sessions de carrera contínua sense sentir massa dolor als genolls i a més a més, els bessons continuen al seu lloc.
Dijous vaig eixir amb Juanoviedo i vam córrer 15 quilòmetres en 1 hora i 24' i a banda l'escalfament. La conversa torna a ser la clau de la sessió i aquesta vegada més que mai. Després d'oferir-li uns quants recorreguts, consensuem uns dels meus favorits: Fins Meliana per la via xurra i al tornar, desviar-nos pel Carraixet, girar a la dreta a buscar el passeig marítim fins l'hospital de la Malva-rosa i pujar per les vies i per davant de l'aulari de Tarongers fins el parc. Parlem de moltes coses, però el tema dels nanos monopolitza la xarrada. El ritme és encara lent, però es tracta d'anar acumulant hores i quilòmetres. A Juan el veig tan bé com de costum i estic segur que enguany "tocarà" les tres i vint minuts a la marató de València. Em confirma la seua inscripció a París. Ben fet, amic !!! Per cert, hem tornat a recuperar l'esperit dels llarguets de principis de la tardor. Ací ens teniu fa dos anyets al malecó del far "nou"
L'endemà la cita és amb Robert, que com jo, gaudix d'un magnífic dia de pont (anava a dir merescut, però no ho tinc clar ;-)). Malgrat alçar-me una mica carregat de cames, després d'enllestir els nanos per anara a l'escola i dur-los (tot un plaer), escalfe uns minuts al parc esperant a Robert i em senta d'allò més bé. Torne a oferir diferents recorreguts i tots plegats ens decidim per tornar a anar a Meliana i al arribar pegar una volteta per l'horta i tornar a agafar el carril bici fins el parc. Córrer pel bell mig dels camps en aquesta època (i sempre) és tot un plaer que em retrau a la meua infantessa. Tots són bons records. Comprove que Robert va encomant-se del poc trellat de la resta de la cotlla i em confirma que anirà a la marató d'Espadà el proper Desembre i a la marató i mitja de Penyagolosa l'any que bé... Les sensacions a les meus cames són boníssimes i ambdós se'n recordem del segment a peu del darrer tritaló d'Oliva. Al remat: 1 hora i 16'.
El mateix divendres parle amb Josep Fuster i el trobe una miqueta decaigut. Sembla ser que té algun problema al canell dret (poca broma) i fins i tot se'l han embenat , la qual cosa el tindrà aturat uns dies . Sincerament jo crec que s'ha escagarrusat davant del seu repte de córrer la mitja de Gandia en 1 hora 30'. Ara seriosament: sort, ànim i després de la temporada que t'has marcat, ben mereixes un paronet.
Hui diumenge, una eixideta a soletes amb mi mateix d'una horeta. Passeig marítim i trencant la meua "promesa", he pegat un tomb per la nova dàrsena del port. Bé, aquest cagalló socio-polític-mediàtic tindrà el seu espai en aquest bloc. Al remat, bon entrenament, els genolls com un vailet i amb moltes ganes de començar el "cacau":
Canviant de terç: he contactat amb Cavallé un noi que esdevingué finisher aquest mateix estiu i mitjançant ell mateix, amb Esteban Monje un altre "finisher high level". Ambdós m'estan ajudant de valent, facilitant-me dades dels seus entrenaments i sobretot, bons consells. Els publicaré més endavant. Des d'ací, gràcies als dos.
1 comentari:
Doncs jo vaig repetir diumenge per la vesprada (pel matí no va haver manera d'alçar-me després del sopar de la vespra) a un ritme semblant i les pulsacions increïblement baixes (139), així que ja estic preparat per a augmentar el quilometratge.
Publica un comentari a l'entrada