Una ulladeta cap enrere

Sembla que no, però "playing playing" ja porte sis microcicles-etapetes d'aquest meravellós camí. No sé ben bé si pertoca fer ara un balanç o no, però açò d'anar escrivint en un bloc, té allò que en unes altres circumstàncies de les nostres vides tant trobem a faltar: fer el que et rote els collons la gana (expressió impagable dels meus companys de l'Horta Nord).

He estat fent alguns numerets i quan acabe aquesta setena setmana, hauré fet al voltant d'onze quilòmetres de natació, sis-cents i escaig de bici i vora a dos-cents mil metres de cursa a peu. Impagable també l'ajut de Gonçal (en la foto segur que reptant-me a no sé què), una mena de Pompeuet en forma de fill, que ha resolt els meus dubtes a l'hora d'escriure les xifres. -"Papa, recorda't de la "norma del duc": només has de posar guionets entre desenes i unitats i unitats i centenes". http://www2.upc.edu/slt/gl/GL2_2.pdf . Sense comentaris.

De les més de 53 hores que duré de treball efectiu acumulat, un 14% s'ho ha endut la piscina, un 51% la carretera i el 35% restant ha anat quedant-se pel passeig marítim, el riu i sobretot el Carraixet, el meu circuit preferit.

Cal destacar que el 46% de tot el treball, l'he fet durant les dues últimes setmanes, aprofitant unes magnífiques vacances que m'han permès traure dues sessions diàries.

Potser que a d'algú no li semble massa entrenament, tenint en compte el repte que tinc per davant, però tinc tanta fe amb el plantejament que Marcos Greus em proposa i amb ell mateix, que no tinc cap dubte que estem fent el que cal, és a dir, acumular quilòmetres dins d'un rang de pulsacions que em permeta una bona recuperació entre sessió i sessió i assolir una bona base per a quan els entrenaments siguen durs de veritat. De moment, jo em trobe com mai i amb ganes de menjar-me el món. Això sí, he de llevar-me tres quilos de damunt.

De l'anàlisi per disciplines, he de dir que tornar a nadar ha estat un autèntic martiri enguany. He comprovat que parar gairebé tres mesos és massa temps, al tractar-se d'un medi "no natural" per a nosaltres, els que no tenim brànquies. L'entrenament dirigit per Marcos "in person", esdevingué un punt d'inflexió, al transmetre'm un bon cabàs de consells per als exercicis de tècnica. Estic cansant-me com un ase quan treballe aquest aspecte, però el marge de millora que albire és acollonant.

Dalt la bici encara no vaig massa finet. Sé que serà la part clau del dia "D" i hauré de treballar ausades. Si tot va bé a Roth, la cosa estarà entre sis hores i mitja i set hores de pedaleig, i quan baixe, encara em restaran 42.195 metres per acabar de soltar les cametes. He fet alguns retocs en el reglatge de la màquina i sembla que vaig una mica més còmode. De moment, pràcticament tot per fer.

A peu estic rodant a ritmes prou tranquils i amb les pulsacions i els temps super-controlats, i això ho estic notant molt. No estic tenint problemes als bessons i quasi sempre tinc ganes de córrer. Fins i tot, "m'atrevisc" a eixir a soles (dos sessions a les 6:30 del matí) i sense iPod. Ja vaig escriure que em motive molt imaginant-me que ja sóc al quilòmetre 27 de la marató, que les cames ja no són meues però encara van, i que no deixe de veure la meta i el crono oficial penjant, dient-me que he baixat bastant de les tretze hores. Digueu-me somniador..., però vull ser "FI-NI-SHER" !!!

Bon any a tots.