dimecres, d’agost 16, 2006

Tot és nou per mi

Porte ja un parell d'hores escodrinyant com un boig tot el que puc al voltant de tot aquest mon dels blogs. És al·lucinant !!! M'agradat molt veure com s'expressa la gent, tot el que diuen, la necessitat comú d'escriure, de deixar escrit els teus pensaments, de compartir-los, de fer-los dels demés.

I tot açò per a tractar de fer un Ironman? Doncs sí. U és pensa a vegades que és original o el que és pitjor, original per plantejar-se coses com aquesta i després veus com hi ha gent com tu arreu del mon que ja ho ha fet abans que tu. Fins i tot els noms dels blogs: "Road to Roth", "Camino de Roth".... En fi...

Bé, continue una estona més tractant de saber perquè no es publiquen les modificacions que vaig fent-ne...

Au cacau.

dimarts, d’agost 15, 2006

I per què?

Supose que quan u mateix es planteja un repte com un Ironman, entra com en una mena d'altra dimensió existencial que et porta a fer coses com aquesta d'obrir un blog. Què coses, eh?

De sempre he estat la típica persona que he encetat un fum de coses al llarg de la meua vida i moltes han anant restant pel camí. Espere que aquesta esdevinga tota una experiència personal... És a dir, acabar l'Ironman de Roth, no sé encara quan. Açò del blog no sé quant de temps durarà viu.

L'objectiu inicial és recollir totes els meus dubtes, pors, joies i pensaments que em provoquen tota la preparació física i mental de l'esdeveniment en qüestió, encara que de ben segur que alguna altra coseta cau al bell mig de tot... No hi ha res com fer-se vell directament proporcional al naixement de nou reptes i inquietuds vitals.

Benvinguts i benvingudes.
 
Script per a les estadístiques de Google