dijous, de maig 31, 2007

Number 2420. From Almàssera (Occupied and fucked Territorys)...


Eixiré en l'últim grup. No sé quin ha estat el criteri de selecció, car reconec gent bona en el meu tall... ??

Tant em dóna. Té coses bones i coses menys bones.

Aquesta setmana és sens dubte la més dura de totes. De moment, tot bé encara que la traca final, com sempre, el cap de setmana.

Bons símptomes: ara ja no dorm, ara entre en una altra dimensió i recupere d'allò més bé. No perc un puto gram, però menge com una revolta de riu i el més important, em divertisc entrenant malgrat anar a soles. Us parlaré del divertiment amb relació a un Ironman.

Au.

diumenge, de maig 27, 2007

Voteu, voteu...

... que el món s'acaba. Diem ja als anys 70, però canviant el votar pel follar.

Quan escric aquest post, encara no he vist cap resultat ni previ ni definitiu, però açò no fa bona olor. Ja sé que no és massa científic però el montonet de les paperetes dels que "ens posen la cova en casa i des d'allí governen", era el més petit de tots en el col·legi electoral del meu barri. AAAAGGGHHH !!!

Segons els analistes, avui he votat "útil". Ja veurem de quina utilitat parlaven. Aquest país nostre no té remei...

Reconec que he trobat a faltar els temps de la meua activitat anarquista, almenys a l'hora d'anar a votar, on el meu germà Carles i jo, votàvem amb fulles de la revista Private by Milton (quan rebrà el just reconeixement a la seua funció social?). Què ve que s'ho passàvem, imaginant-nos la cara de la presidenta de la taula obrint els nostres sobres!!!

Per rentar un poc la meua dignitat, m'he "calçat" la meua samarreta amb l'eslògan "Indepèndencia" i cap enllà que ens hem anat la Llúci i jo. L'esguard que m'ha regalat el policia de l'entrada ha estat més que normal, però el d'un "choto" emprenyat que s'ha parat i tot quan m'ha vist ha estat d'aquells que hagueren pogut iniciar una bona picabaralla. No era ni el lloc ni el moment. A més he descobert que el que més els fot és que ho faces tot amb normalitat, així que ni puto cas...

L'anècdota més que agradable del dia ha estat la trobada amb Toni Mollà en l'antiga via xurra (ara carril bici). Crec que ens hem sorprès els dos, quan malgrat les nostres "pintes" (gorra i ulleres esportives a més no poder) ens hem reconegut. Hem raonat una mica i hem bescanviat unes quantes píndoles d'esperança, però unes tantes també d'un cert pessimisme davant les alternatives polítiques que pareix ser millorarien el merder actual.

Com encara em restava una miqueta de glucosa, la nostra conversa ha vingut amb mi durant una bona parta de l'hora de cursa que tenia per davant, després de les cinc de bici que duia ja al sarró. Al remat, he tancat una de les setmanes més dures del camí, però on les bones sensacions han estat amb mi molt de temps. Em note serè i amb la confiança d'estar treballant bé i que el repte és al meu abast.

Resten quatre setmanes i ni puc ni dec fallar. Bé, penge açò i a veure resultats... Ai mare.

dilluns, de maig 21, 2007

Startlist of Roth 2007

Ie !! No direu que no fa goig veure un xiquet d'Almàssera entre tant de "cap-quadrat".



I el cas és que tenia que haver fet com ahir a la mitja marató de València: córrer sota bandera andorrana. Digueu-me tocapilotes.

Si és que ja ho deia Quim Monzó: "L'única solució per aquest país nostre és declarar-li la guerra a Andorra i rendir-se incondicionalment a les 24 hores".

Au

diumenge, de maig 20, 2007

"Vull resistir més"

Als pocs dies de començar aquesta preparació, deia en aquest bloc, que ja devia ser-hi a Albuixec, després crec vaig dir que hi era una mica més al nord (no recorde on), tractant de fer la semblança entre la distància virtual recorreguda i les setmanes d'entrenaments.

Doncs bé, ja hi som a Alemanya. Segons com ho mire, ara tinc la sensació de haver fet el viatge en cotxe, que em vaig dormir arribant a Comarruga i que m'acabe de despertar en la frontera germànica. Només 34 dies !!!

Però les meues cames i la bitàcola dels entrenaments no diuen el mateix. Hem treballat dur i com diem per ací: "Tant poses, tant arreplegues" i han estat moltes hores d'entrenaments (i les que encara resten) i ja fa setmanes que note una millora considerable respecte altres anys. Després de l'edició d'Elx de 2006, vaig estar gairebé 3 setmanes sense fer un brot. Han passat quinze dies i puc dir-vos que ja duc un bon grapat de sessions. Cal destacar una etapa molt dura de 182 quilòmetres (la recordaré també pels vuit bidons, tres coca-coles i dos llaunes d'isotòniques que vaig beure i la companyia inestimable de Josep Ribera i Toni Sabuco), 3 sessions de corró eternes, 6 dies de doble entrenament i per acabar-ho d'adobar, avui he fet la mitja marató de València més una extensió d'onze quilòmetres abans de començar. Moltes hores i molt d'esforç que faig entre el plaer, sempre, i el patiment, moltes vegades.

Reconec que desprès d'Elx vaig tindre un baixonet de moral (bé, millor dit d'ànim, que l'altra moral ja està perduda), malgrat la millora considerable. Tot era pegar-li voltes a tot i sobretot al perquè, en general, no marxe més apresa que altres anys. La resposta antídot em la va proporcionar Marcos: "Has de canviar el xip de "vull marxar més" pel de "vull resistir més". I en això estem. Tot un crac.

dijous, de maig 10, 2007

Elx: el meu test i el meu sud

Doncs bé, ja hem passat una fita important d'aquest camí que finalitzarà el proper 24 de Juny a Roth.

Com vaig preveure, Elx va ser un magnífic test per comprovar quin és el meu estat de forma actual i tractar de projectar i anticipar com serà el dia "D" a Roth.

Malgrat haver passat quatre dies, el coco-vídeo no para de pegar-li al rewind i al play. És prou complicat traure conclusions fiables després d'una prova com la d'Elx, quan aquesta vegada era una etapa més i no l'objectiu de la temporada i sobretot, quan l'anàlisi tracte de fer-lo des de la vessant esportiva i no sobre el fet "existencial" d'acabar una prova tan dura com aquesta, al ser la segona vegada que ho aconseguisc. Les palles mentals varen caure doncs l'any passat.

Sóc estranyament exigent amb mi mateix en aquests tipus d'experiències. Malgrat haver rebaixat el meu temps de l'any passat en 42 minuts (circuit de bici quelcom més còmode, però no massa), no vaig tindre bones sensacions al començament del segment de natació ( 3.000 metres en un mar meravellosament tranquil), i durant els primers quilòmetres del tram de bici (79 quilòmetres, la majoria d'ells de cara al vent). En canvi, els 20 quilòmetres a peu varen ser on més vaig gaudir de la prova i on més millores vaig obtenir respecte 2006.

Ja he mamprès els entrenaments sense cap problema, cosa impensable l'any passat, i fins i tot, aquesta setmana serà probablement la més dura de tota la preparació.

Una de les coses que volia provar a Elx durant la prova era tractar de projectar diferents moments en clau de "ja estic a Roth". Les conclusions foren que amb tota seguretat eixirem més que bé física i mentalment de l'aigua i de la bici, però la marató serà un altre cantar.

Parlant d'altres "cantars": vaig poder comprovar amb pena que el sud del país està fet un nyap. El grau de colonització assolit és esgarrifós i sembla que a tot el món li la bufa. Afortunadament sempre trobes gent amb vergonya, dignitat i ganes de tirar endavant, però molts d'ells han de tirar cap al nord per poder viure en la seua llengua i en la seua cultura.

Què faran i què farem quan no tinguem nord on anar?. Hauríem de fer-nos-ho mirar.

Tanmateix, quelcom important passava a València al mateix temps. Els sms de mon germà Carles des del bell mig de la mani m'animaren de valent. Ací teniu el vídeo que ha publicat Vilaweb. Ja n'hi ha prou!!! (encara que jo haguera afegit "Hòstia!!")



I per no acomiadar-me avui com un romancer/ploramiques, una confessió: quan vaig recuperar les meues "constants vitals" tant a la mar com a la bici, aquest vídeo i aquesta cançó varen ser els meus acompanyants durant molt de temps. No sabeu el que animem... Però poca broma que l'aigua de la mar encara està freda i la sang era tota a les meues gambes.



Au doncs.

dijous, de maig 03, 2007

Elx. Un test important.

Dissabte que ve aniré cap a Elx. Deixaré Cinta i els nanos a Calp i ens quedarem la bici , el neoprè, les sabatilles, el casc, les ulleres i jo. Encara que segur que veuré gent coneguda, m'abellix l'idea de estar amb mi mateix unes hores.

Vull concentrar-me bé i assajar tot el protocol "avant-race" per no improvisar massa quan vaja de bo a Roth.

L'objectiu d'enguany no és Elx. Comparar els temps de l'any passat no tindrà validesa (no pujarem l'Albaterolo), però vull comprovar el comportament del meu cos i del meu cervell davant una prova com la del Baix Vinalopó, que continuarà sent molt dura.

Recorde perfectament les sensacions de l'any passat, i a tres dies vista com estem avui, el senyor Roca i jo, es veiem cada parell d'hores. Poca broma. Ara estic tranquil, estranyament tranquil. Sé que la faena està feta, em conec molt millor que fa uns mesos, la vellesa m'ha llevat part de la burrera de joventut i de no haver-hi cap imprevist, tot anirà bé.

Cada dia faig eixides més llargues de bici i també cada dia les meues cames baixen menys malmeses i més disposades a córrer. M'he llevat del cap la por a estar 7 hores dalt de la cervélo i això ha estat tota una fita dins de la preparació.

Ja us contaré com ha anat.


Molta gent em pregunta allò de què collons és un Ironman (IM), i clar no volen contestar l'enquesta... Entrarem en detalls més endavant, però per a fer boca ací teniu un vídeo molt "xulo"on veureu l'ambient i com "gaudeixen" els que volen esdevenir "finishers". I així prove també afegir-ne al bloc.

Salut i independència.



 
Script per a les estadístiques de Google