dilluns, de gener 29, 2007

Una més al sarró

Setmana molt semblant a l'anterior. Cada dia recupere millor i comence més animat les sessions següents. Els meus bessons estan callats com si estigueren en missa i això és molt bona senyal.

A partir d'ara, donaré les dades del planning setmanal de Marcos, per no anar especulant si la compte amb els progressius, estiraments, paronets, etc., que puga fer en les sessions. Així doncs, aquesta setmana l'hem tancada amb:

- Natació: 3 hores i 20' (3 sessions)
- Bici: 3 hores i 50' (2 sessions: 50' de spinning + 3 hores de carretera)
- Cursa a peu: 3 hores i 20' (3 sessions)

Total: 10 hores i mitja
Total mensual: 42 hores. (li lleve una hora i mitja a la setmana passada)

Ara la dèria compartida entre el meu Miyagi particular i jo mateix, és la de fer-se amb un corró ("rodillo" en chotolencià) per a la bici i aprofitar el temps que estic a casa jugant amb Barbie's, Jagget's, Nintendos DS, escacs, El Senyor dels Anells, més Coneixement del Medi, Matemàtiques, Llengua i oju, amb l'abecedari de la Llúci. El rotllo estarà, en calcular més o menys l'arribada a casa de la quefa, i que em done temps a amagar el corró i la bici. ;-)

Bona setmana a tots, molt especialment als nous "futurs finishers" que vaig coneixent mitjançant el món "blogger".

(Aquest post va ser escrit dilluns passat. Coses de la blocesfera)

dimarts, de gener 23, 2007

Numerets i més numerets

Després d'escodrinyar per la blocesfera tots els blocs que he pogut sobre "ironmans", comprove que sol ser habitual fer un resum setmanal del treball realitzat, de manera que els blocaires que estan entrenant pel mateix objectiu que tu, puguen comparar-se i bé, animar-se o bé maleir-ho tot per una setmana fluixa. He afegit un parell de blocs a la secció de triatló i aniré penjant alguns més. Salutació especial a Joan Marc Fons, que ha tingut a bé, "penjar-me" del seu bloc. També anirà a Roth.

Per altra banda, d'aquesta manera aniré barrejant els posts romancers i de tot pèl, amb els de dades específiques sobre els entrenaments.

Bé, la setmana passada (9é microcicle) la vaig tancar així:

Natació: 3 hores (3 sessions)
Bici: 4 hores (2 sessions: 1 hora spinning + 3 hores carretera)
Cursa a peu: 4 hores i mitja (3 sessions)

Total: 11 hores i mitja
Total mes acumulat: 33 hores.



Ja sé que no li pega ni amb cola, però he afegit un "afotet" del triatló de Cullera de fa dos anys, on veureu que vaig amb la boca oberta tirant el lleu i amb una miqueta més de cansalà del que cal. Ara tinc més magret... ;-)

Au, que tinc les sabatilles tot neguitoses.

dilluns, de gener 22, 2007

Només o encara?

En el moment d'escriure aquest "post", encara manquen... Us he posat un rellotge de compte enrere a la part dreta del bloc i crec que vaig a llevar el comptador de visites. Això de que per nassos et llancen cada vegada un popup amb publicitat és un "fer-la-mà".

"Encara"?. Segons es mire. Des de la vessant de l'organització i planificació del viatge, sembla que és despús-demà. Quants anirem? Per on tirem? (Roth no té aeroport). Amb quants dies d'antelació? Quan tornarem?... De moment, i per obrir boca: ja no tenim lloc a Roth. No està gens malament, eh?.

Des del punt de vista esportiu són 22 "setmanes-microcicles". A mi ara em semblen 22 vides. Per una banda, crec que és exactament el que un panerot com jo necessitaria per canviar la seua complexió i ésser quelcom semblant un triatleta de llarga distància, però per l'altra, com diu el meu amic Josep Fuster d'Oliva: "El que n'hi ha, juga" (per cert, què collons estarà rumiant tant de temps fent mutis?) .

Estic vivint cada setmana com una mena de muntanya que he d'escalar, incloent esforços, moments de cansament, síndromes de Simó i les satisfaccions pròpies d'anar poc a poc arribant al cim.

Una altra visió és la d'un trencaclosques (see bellow) que hem d'encaixar i pactar entre la quefa, Marcos, les meues cames i jo mateix.


Com ja sabia quan vaig mamprendre aquest viatge, açò no és més que anar saldant "comptes" negatius amb positius, i que finalment, guanyen els positius. Un exemple clar és el temps que furte als meus fills front l'orgull que tal vegada puguen sentir de son pare algun dia.

Això sí: després has de moure les cames...

dijous, de gener 11, 2007

La llonganissa a la cendra

Supose que al bell mig d'un braser va ser on se li va caure "la cosa" al president dels EUA, Franklin Pierce, quan el 1855 va llegir la resposta del Seattle (en la ilustració de la dreta), Cap Indi de la tribu dels Duwamish, a la proposta de comprar-los les seues terres a canvi d'unes altres (una reserva pudenta).

El text que us adjunte, el vaig descobrir gràcies a una ressenya de Rafa Arnal, durant la lectura del seu llibre "La Solsida" (Ed. L'Eixam. 2000). Una autèntica delícia de novel·la on es barregen esdeveniments històrics al voltant de la Guerra Civil (mal anomenada "espanyola") i les vivències de gent de la nostra comarca (L'Horta Nord). Aprofite per a "ressenyar" també des d'ací, que després d'un bon ensurt relacionat amb la seua salut, Rafa torna a estar com un peix i la seua analítica ja la voldria el dia "D" a Roth. M'assabente de la bona notícia mitjançant el bloc de Toni Mollà, ex-valencià i del Barça, entre altres coses. Trobareu l'enllaç a la secció "Països Catalans" d'aquesta pàgina.

Comprove en la xarxa, que al llarg dels anys ha esdevingut una autèntica referència per als ecologistes arreu del món. Encara que personalment crec que defensa moltes més coses que la natura. Gaudiu-lo si voleu. Us desitge una bona reflexió.

____________________________


Com es pot comprar o vendre el firmament, ni encara la calor de la terra? Aquesta idea ens és desconeguda.

Si no som amos de la frescor de l'aire ni del fulgor de les aigües, com podran vostès comprar-los?

Cada parcel·la d'aquesta terra és sagrada per al meu poble. Cada brillant mata de pi, cada òbol en les platges, cada gota de rosada en els foscs boscos, cada altell i fins al so de cada insecte és sagrat a la memòria i al passat del meu poble. La saba que circula per les venes dels arbres duu amb si les memòries dels pells vermelles.

Els morts de l'home blanc obliden el seu país d'origen quan emprenen els seus passejos entre les estrelles; en canvi nostres morts mai poden oblidar aquesta bondadosa terra, ja que és la mare dels pells vermelles. Som part de la terra i, així mateix, ella és part de nosaltres. Les flors perfumades són les nostres germanes; el cérvol, el cavall, la gran àguila, aquests són els nostres germans. Les escarpades penyes, els humits prats, la calor del cos del cavall i l'home, tots pertanyem a la mateixa família.

Per tot això, quan el Gran Cap de Washington ens envia el missatge que vol comprar les nostres terres, diu que ens reservarà un lloc en el qual puguem viure confortablement entre nosaltres. Ell es convertirà en el nostre pare i nosaltres en els seus fills. Per això considerem la seva oferta de comprar les nostres terres. Això no és fàcil, ja que aquesta terra és sagrada per a nosaltres.

L'aigua cristal·lina que corre pels rius i rierons no és solament aigualeix, sinó també representa la sang dels nostres avantpassats. Si els venem les nostres terres, deuen recordar que és sagrada i alhora deuen ensenyar als seus fills que és sagrada i que cada reflex fantasmagòric en les clares aigües dels llacs conta amb successos i memòries de les vides de les nostres gents. El murmuri de l'aigua és la veu del pare del meu pare.

Els rius són els nostres germans i sadollen la nostra sed; són portadors de les nostres canoes i alimenten als nostres fills. Si els venem les nostres terres, vostès deuen recordar i ensenyar-los als seus fills que els rius són els nostres germans i també ho són seus, i per tant deuen tractar-los amb la mateixa dolçor amb que es tracta a un germà.

Sabem que l'home blanc no comprèn la nostra manera de vida. Ell no sap distingir entre un tros de terra i altre, ja que és un estrany que arriba de nit i presa de la terra allò que necessita. La terra no és la seua germana, sinó la seua enemiga i una vegada conquistada segueix el seu camí, deixant endarrere la tomba dels seus pares sense importar-li. Li segresta la terra als seus fills. Tampoc li importa. Tant la tomba dels seus pares com el patrimoni dels seus fills són oblidats. Tracta a la seva mare, la terra, i al seu germà, el firmament, com objectes que es compren, s'exploten i es venen com ovelles o comptes de colors. El seu apetit devorarà la terra deixant endarrere només un desert.

No sé, però la nostra manera de vida és diferent al de vostès. La sola vista de les seves ciutats apesara els ulls del pell vermella. Però potser sigui perquè el pell vermella és un salvatge i no comprèn gens.

No existeix un lloc tranquil en les ciutats de l'home blanc, ni hi ha lloc on escoltar com s'obren les fulles dels arbres a la primavera o com aletegen els insectes. Però potser també això deu ser perquè sóc un salvatge que no comprèn gens. El soroll només sembla insultar les nostres oïdes. I després de tot, para què serveix la vida si l'home no pot escoltar el crit solitari del xotacabres ni les discussions nocturnes de les granotes a la vora d'un estany? Sóc un pell vermella i gens entenc. Nosaltres preferim el suau murmuri del vent sobre la superfície d'un estany, Així com l'olor d'aquest mateix vent purificat per la pluja del mig dia o perfumat amb aromes de pins.

L'aire té un valor inestimable per al pell vermella, ja que tots els éssers comparteixen un mateix alè: la bèstia, l'arbre, l'home, tots respirem el mateix aire. L'home blanc no sembla conscient de l'aire que respira; com un moribund que agonitza molts dies, és insensible al pudor. Però si els venem les nostres terres deuen recordar que l'aire no és inestimable, que l'aire comparteix el seu esperit amb la vida que sosté. El vent que va donar als nostres avis el primer bufo de vida, també rep els seus últims sospirs. I si els venem les nostres terres vostès deuen conservar-les com cosa a part i sagrada, com un lloc fins a on l'home blanc pugui assaborir el vent perfumat per les flors de les prades.

Per això, vam considerar la seva oferta de comprar les nostres terres. Si decidim acceptar-la, jo posaré una condició: l'home blanc deu tractar als animals d'aquesta terra com als seus germans.

Sóc un salvatge i no comprenc altra manera de vida. He vist a milers de búfals podrint-se en les prades, morts a tirs per l'home blanc des del seu tren en marxa. Sóc un salvatge i no comprenc com una màquina fumejant pot importar més que el búfal al que nosaltres matem només per a sobreviure.

Què seria de l'home sense els animals? Si tots fossin exterminats, l'home també moriria d'una gran solitud espiritual; perquè el que els succeeix als animals també li succeirà a l'home. Tot va enllaçat.

Deuen ensenyar-los als seus fills que el sòl que trepitgen són les cendres dels nostres avis. Inculquin als seus fills que la terra està enriquida amb les vides dels nostres semblants a fi que sàpiguen respectar-la. Ensenyin als seus fills que nosaltres hem ensenyat als nostres que la terra és la nostra mare. Tot el que li ocorri a la terra li ocorrerà als fills de la terra. Si els homes escupen en el sòl s'escupen a si mateixos.

Això sabem: la terra no pertany a l'home; l'home pertany a la terra. Això sabem. Tot va enllaçat, com la sang que uneix a una família. Tot va enllaçat.

Tot el que li ocorri a la terra, li ocorrerà als fills de la terra. L'home no va teixir la trama de la vida; ell és només un fil. El que fa amb la trama l'hi fa a si mateix.

Ni tan sols l'home blanc, que el seu Déu passeja i parla amb ell d'amic a amic, queda exempt de la destinació comuna. Després de tot, potser siguem germans. Ja veurem. Sabem una cosa que potser l'home blanc descobreixi algun dia: el nostre Déu és el mateix Déu. Vostès poden pensar ara que Ell els pertany, el mateix que desitgen que les nostres terres els pertanyin; però no és així. Ell és el Déu dels homes i la seva compassió es comparteix per igual entre el pell vermella i l'home blanc. Aquesta terra té un valor inestimable per a Ell i si es danya es provocaria la ira del Creador. També els blancs s'extingiran, potser abans que les altres tribus. Contaminen els seus jaços i una nit periran ofegats en els seus propis residus.

Però vostès caminaran cap a la seva destrucció envoltats de glòria, inspirats per la força del Déu que els va portar a aquesta terra i que, per algun designi especial, els va donar domini sobre ella i sobre el pell vermella. Aquesta destinació és un misteri per a nosaltres perquè no entenem per què s'exterminen els búfals, es domen els cavalls salvatges, se saturen els racons secrets dels boscos amb l'alè de tants homes i s'ompli el paisatge dels exuberants pujols amb cables parlants. On està el garric? Destruït. On està l'àguila? Va desaparèixer. Acaba la vida i comença la supervivència.

Haw cacau !! (açò ja és meu)

divendres, de gener 05, 2007

Una ulladeta cap enrere

Sembla que no, però "playing playing" ja porte sis microcicles-etapetes d'aquest meravellós camí. No sé ben bé si pertoca fer ara un balanç o no, però açò d'anar escrivint en un bloc, té allò que en unes altres circumstàncies de les nostres vides tant trobem a faltar: fer el que et rote els collons la gana (expressió impagable dels meus companys de l'Horta Nord).

He estat fent alguns numerets i quan acabe aquesta setena setmana, hauré fet al voltant d'onze quilòmetres de natació, sis-cents i escaig de bici i vora a dos-cents mil metres de cursa a peu. Impagable també l'ajut de Gonçal (en la foto segur que reptant-me a no sé què), una mena de Pompeuet en forma de fill, que ha resolt els meus dubtes a l'hora d'escriure les xifres. -"Papa, recorda't de la "norma del duc": només has de posar guionets entre desenes i unitats i unitats i centenes". http://www2.upc.edu/slt/gl/GL2_2.pdf . Sense comentaris.

De les més de 53 hores que duré de treball efectiu acumulat, un 14% s'ho ha endut la piscina, un 51% la carretera i el 35% restant ha anat quedant-se pel passeig marítim, el riu i sobretot el Carraixet, el meu circuit preferit.

Cal destacar que el 46% de tot el treball, l'he fet durant les dues últimes setmanes, aprofitant unes magnífiques vacances que m'han permès traure dues sessions diàries.

Potser que a d'algú no li semble massa entrenament, tenint en compte el repte que tinc per davant, però tinc tanta fe amb el plantejament que Marcos Greus em proposa i amb ell mateix, que no tinc cap dubte que estem fent el que cal, és a dir, acumular quilòmetres dins d'un rang de pulsacions que em permeta una bona recuperació entre sessió i sessió i assolir una bona base per a quan els entrenaments siguen durs de veritat. De moment, jo em trobe com mai i amb ganes de menjar-me el món. Això sí, he de llevar-me tres quilos de damunt.

De l'anàlisi per disciplines, he de dir que tornar a nadar ha estat un autèntic martiri enguany. He comprovat que parar gairebé tres mesos és massa temps, al tractar-se d'un medi "no natural" per a nosaltres, els que no tenim brànquies. L'entrenament dirigit per Marcos "in person", esdevingué un punt d'inflexió, al transmetre'm un bon cabàs de consells per als exercicis de tècnica. Estic cansant-me com un ase quan treballe aquest aspecte, però el marge de millora que albire és acollonant.

Dalt la bici encara no vaig massa finet. Sé que serà la part clau del dia "D" i hauré de treballar ausades. Si tot va bé a Roth, la cosa estarà entre sis hores i mitja i set hores de pedaleig, i quan baixe, encara em restaran 42.195 metres per acabar de soltar les cametes. He fet alguns retocs en el reglatge de la màquina i sembla que vaig una mica més còmode. De moment, pràcticament tot per fer.

A peu estic rodant a ritmes prou tranquils i amb les pulsacions i els temps super-controlats, i això ho estic notant molt. No estic tenint problemes als bessons i quasi sempre tinc ganes de córrer. Fins i tot, "m'atrevisc" a eixir a soles (dos sessions a les 6:30 del matí) i sense iPod. Ja vaig escriure que em motive molt imaginant-me que ja sóc al quilòmetre 27 de la marató, que les cames ja no són meues però encara van, i que no deixe de veure la meta i el crono oficial penjant, dient-me que he baixat bastant de les tretze hores. Digueu-me somniador..., però vull ser "FI-NI-SHER" !!!

Bon any a tots.
 
Script per a les estadístiques de Google