dimecres, d’octubre 25, 2006

"Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho"

Són setmanes estranyes. Sembla que no passa res, o més bé que tot passa dins del meu cap, on algunes (no totes) les neurones i les corfes de cacau conviuen tots plegats i conseqüentment es barregen per treure quelcom endavant.

No funcione bé veient les coses a llarg termini. Necessite sentir-me al bell mig del sidral, del merder, del desgavell que et proporciona la immediatesa de qualsevol cosa que em marque com objectiu, o almenys, fent les coses que caldran per assolir-les.

Traduït: necessite començar la planificació el més prompte possible (corfes dixit), però això no serà fins Gener (les neurones van guanyant).

Respecte a la planificació hi ha novetats: mitjançant una plana web, vaig contactar amb un entrenador de casa, Almussafes (Ribera Baixa), i ja he pogut parlar amb ell per telèfon. Si d'alguna cosa t'ensenyes durant tota la vida és a no enganyar-te massa amb les persones. Crec que és un tio seriós i compromès amb la seua activitat com a entrenador i supose que arribarem a un tracte. Ahir em va enviar un model de micro-cicle d'activació que ell mateix va fer per a Oliva 2006, i em va semblar més que bé. Per cert, a més a més és tot un "màquina": 2:15:35 al Tri de La Safor d'enguany. Paraules majors !!! Si arriba l'acord i em dóna permís, vos el presentaré.

Mentrimentres, continue fent quilometrets a ritme-xarreta. La setmana que ve, començaré a nadar, i a l'altra agafaré la bici. De mica en mica s'ompli la pica (les neurones, encara que esgotades, continuen arrasant)

dijous, d’octubre 19, 2006

Toni Mestre


Ja fa dies que volia retre'l aquest xicotet homenatge a Toni Mestre, que com molts de vosaltres sabreu, ens va dir adéu el passat mes d'Agost.

He de dir que només el coneixia per les seues col·laboracions al diari L'Avanç (trobareu l'enllaç en aquest mateix bloc), però pel que he llegit, arran d'assabentar-me de la seua mort, fou un lluitador des de molt temps ha, de la llengua i la cultura dels valencians.

Al darrer número d'aquest diari, reproduïren un article seu publicat al diari Levante al gener de 2004, que em va semblar tota una delícia, recull molt d'allò que volia dir-nos i tot un encert fer-lo servir com homenatge.

Valencià/Català
Quan li convé a la política dominant o "española", reapareix la polèmica del nom que cal donar-li a la llengua que escric i llegiu. Trista polèmica! Temps i energies perduts en aquestes baralles, estèrils per als valencians que, en el camí de la sobirania, hem d'avançar amb aquest i altres pals a les rodes. Però ben profitoses per a qui ens vol destruir i en la seua estratègia genocida utilitza qualsevol avinentesa per tal de frenar-nos. Perquè ací hi ha un poble que vol marxar i un altre que no el deixa fer camí. Al capdavall en què ens perjudica als valencians dir-li a la nostra llengua catalana i acceptar que el valencià és el nostre català? Quin és el problema? Els murcians, nascuts al mateix temps que nosaltres, li diuen castellà al seu idioma, se senten nacionalment castellans i saben que el seu és un país castellà. I n'estan d'allò més orgullosos! Perquè els valencians hem de ser diferents? Clar i ras: perquè els convé a aquells que manen de debò i als seus vicaris locals. És esperpèntic que defensen i reivindiquen el nom de "valencià" per a una llengua que menystenen i no usen mentre en discriminen l'ensenyament, la difusió, el prestigi i els escriptors. Que juguen a "l'España una ", en la que som de la mateixa nació que gallecs, castellans i bascos (!), mentre que defensen que no tenim res a veure amb Catalunya, com és evident (!) llegint la Història i quan passem de Vinaròs a Ulldecona. I per tal d'encolomar-nos una política tan terrorista ens afalaguen com s'afalaga una criatura a la que es vol enganyar. I molts valencians babaus se'ls creuen. I pensen que els volen, que som importants, que vivim una època de daurat esplendor. No volen veure que tot allò que fan ací no ho fan per millorar el País Valencià, sinó, sobretot, per a destruir Catalunya. I que una vegada aconseguit això escopiran sobre les nostres calaveres. Ens ho tindrem ben merescut.

Aquest article ha estat, entre altres, uns dels meus pensaments durant l'entrenament d'aquest matí. Per circumstàncies, he mamprès a les 7 matí i he trotat durant una hora amb sensacions increïbles i recordant el que ens deia el "Mestre".

Fins sempre Toni, et trobaré a faltar cada quinzena al quiosc.


diumenge, d’octubre 15, 2006

Adéu mandra adéu...

... Encara que de segur, tornaré a veure't....

Durant aquest pont he pogut gaudir de nou de sessions de carrera contínua sense sentir massa dolor als genolls i a més a més, els bessons continuen al seu lloc.

Dijous vaig eixir amb Juanoviedo i vam córrer 15 quilòmetres en 1 hora i 24' i a banda l'escalfament. La conversa torna a ser la clau de la sessió i aquesta vegada més que mai. Després d'oferir-li uns quants recorreguts, consensuem uns dels meus favorits: Fins Meliana per la via xurra i al tornar, desviar-nos pel Carraixet, girar a la dreta a buscar el passeig marítim fins l'hospital de la Malva-rosa i pujar per les vies i per davant de l'aulari de Tarongers fins el parc. Parlem de moltes coses, però el tema dels nanos monopolitza la xarrada. El ritme és encara lent, però es tracta d'anar acumulant hores i quilòmetres. A Juan el veig tan bé com de costum i estic segur que enguany "tocarà" les tres i vint minuts a la marató de València. Em confirma la seua inscripció a París. Ben fet, amic !!! Per cert, hem tornat a recuperar l'esperit dels llarguets de principis de la tardor. Ací ens teniu fa dos anyets al malecó del far "nou"



L'endemà la cita és amb Robert, que com jo, gaudix d'un magnífic dia de pont (anava a dir merescut, però no ho tinc clar ;-)). Malgrat alçar-me una mica carregat de cames, després d'enllestir els nanos per anara a l'escola i dur-los (tot un plaer), escalfe uns minuts al parc esperant a Robert i em senta d'allò més bé. Torne a oferir diferents recorreguts i tots plegats ens decidim per tornar a anar a Meliana i al arribar pegar una volteta per l'horta i tornar a agafar el carril bici fins el parc. Córrer pel bell mig dels camps en aquesta època (i sempre) és tot un plaer que em retrau a la meua infantessa. Tots són bons records. Comprove que Robert va encomant-se del poc trellat de la resta de la cotlla i em confirma que anirà a la marató d'Espadà el proper Desembre i a la marató i mitja de Penyagolosa l'any que bé... Les sensacions a les meus cames són boníssimes i ambdós se'n recordem del segment a peu del darrer tritaló d'Oliva. Al remat: 1 hora i 16'.

El mateix divendres parle amb Josep Fuster i el trobe una miqueta decaigut. Sembla ser que té algun problema al canell dret (poca broma) i fins i tot se'l han embenat , la qual cosa el tindrà aturat uns dies . Sincerament jo crec que s'ha escagarrusat davant del seu repte de córrer la mitja de Gandia en 1 hora 30'. Ara seriosament: sort, ànim i després de la temporada que t'has marcat, ben mereixes un paronet.

Hui diumenge, una eixideta a soletes amb mi mateix d'una horeta. Passeig marítim i trencant la meua "promesa", he pegat un tomb per la nova dàrsena del port. Bé, aquest cagalló socio-polític-mediàtic tindrà el seu espai en aquest bloc. Al remat, bon entrenament, els genolls com un vailet i amb moltes ganes de començar el "cacau":

Canviant de terç: he contactat amb Cavallé un noi que esdevingué finisher aquest mateix estiu i mitjançant ell mateix, amb Esteban Monje un altre "finisher high level". Ambdós m'estan ajudant de valent, facilitant-me dades dels seus entrenaments i sobretot, bons consells. Els publicaré més endavant. Des d'ací, gràcies als dos.

dimarts, d’octubre 10, 2006

Llista de despeses previstes (o més bé, de coses que necessitaré)

  1. Una càmera de vídeo. Fo-na-men-tal. Ja la tinc. ;-)
  2. La inscripció. També la tinc (see below). Primer la "a", després la "b"....
  3. Canviar la bici
  4. Pagar-li a l'americà la planificació dels entrenaments
  5. Sessions de la fisio
  6. Flectomin ausades
  7. Pulsòmetre submergible
  8. Renovar les plantilles
  9. Sabatilles noves
  10. Mono de triatló
  11. Espelmes a la santa eixa dels impossibles
  12. Bitllets d'avió
  13. Allotjament a Roth








dissabte, d’octubre 07, 2006

dimecres, d’octubre 04, 2006

Baptista, la Johannson i un servidor de vostès

L'entrenament d'ahir és un d'aquells que ben bé mereixen un comentari al bloc.

En primer lloc perquè vaig eixir sol, i això, d'entrada, és tota una fita per mi. Estar acostumat a córrer amb els amics té eixe preu, i d'ara en davant hauré d'entrenar aquest aspecte. Si arribe, no crec que a Roth tinga molta companyia...

Però ahir les circumstàncies, i supose que la alineació d'alguns planetes també, es produïren i tot va anar d'allò més bé.

Era més prompte que el que sol ser habitual i els banys i els deures dels nanos no m'havien deixat tan derringlat com de costum. Només vaig mamprendre a córrer, ja vaig notar amb estranyesa la increïble temperatura malgrat l'hora. De sempre m'agradat molt la calidesa del llebeig a aquestes alçades de l'any. Així que...pensat i fet: a la platja.

Com suposava, el meu vent predilecte bufava just per gaudir-lo com jo volia... La llum de la lluna tancava el quadre... i vaig decidir córrer per la voreta la mar. Ja ho sé, la descripció m'ha quedat prou cursi...

La manca de costum de córrer sense piular, provocà que el meu cervell començara a carburar més del compte... Ai.

Vull acostumar-me a córrer imaginant-me que ja soc a Roth, al bell mig de la marató... Doncs bé, ahir la cosa va acabar (com em trobava tan a gust), que no sabia ben bé si m'abellia més que se'm apareguera Scarlette Johannson o el mateix General Joan Baptista Basset...Com deia aquell: "es lo que tengo".

Bé... Finalment, una sessió prevista de 35' va esdevenir en una horeta amb magnífiques sensacions.

Au Colau.

P.D.: Basset: ja xarrarem un altre dia. ;-)

dilluns, d’octubre 02, 2006

De tot un poc

Al començament d'aquest bloc, vaig dir-vos que trobaríeu una mica de tot per ací. Casualment, durant el temps que dedique cada matí a llegir la premsa i a escodrinyar una estoneta pel fascinant món dels blocaires, vaig trobar aquesta joia que m'ha fet reflexionar de valent (no gaire, tots em conegueu) ;-)

http://adambertran.blogspot.com/2006/09/reflexions-i-accions.html


El nano només té 19 anys, i un únic i dramàtic esdeveniment va ser suficient per encendre la flameta (perdó pel recurs fàcil) de la seua consciència identitaria, d'allò que és, d'allò que som, d'allò que volem fer-nos creure, d'allò que cal fer....

Crec que sense voler, l'Àdam s'adreça a tots aquells que alguna vegada hem dit o diem, que hi ha coses més importants, que tot és perdut, que tot podria ser pitjor, que el peix ja està venut...

És curiós, sempre trobe un paral·lelisme de tot açò amb el meu desig i somni de creuar la meta a Roth...

Parafrasejant-lo: Bona reflexió. Gràcies Àdam.

Setmana de reflexió

Si vaig dir-vos que vos amollaria la crònica d'Estivella, és que la crònica vos cau... Amb vuit dies de retràs, però ací la teniu en format reduït:

6:45 - A ma casa amb Juanoviedo i Doro Timoneda. Com sempre el millor de tot la companyia i les converses.
8:00 - "Coetà" i a córrer.
10:45 - Arribada de la maneta d'Oviedo (gràcies amic per la teua ajuda)
10:45 i 30" - Vaig trobar a faltar un aparell com el de la foto
10:46 - Beure com haques i menjar com a dimonis destarotats.
10:47 - Vaig trobar a faltar un aparell com el de la foto
10:48 - Vaig trobar a faltar un aparell com el de la foto
10:49 - Vaig trobar a faltar un aparell com el de la foto
10:50 - Vaig trobar a faltar un aparell com el de la foto
...
Dilluns - 6:45 - Vaig trobar a faltar un aparell com el de la foto

De 8:00 a 10:45, una excitant barreja de sensacions i pensaments de tota mena. Des de la sorpresa d'estar gaudint d'un entorn increïble a la burrera de no haver-ho gaudit abans, passant per la eufòria mal entesa de notar unes cames collonudes i la buidor de glucosa que em provocà un cansament fora de lloc a aquestes alçades de la temporada i uns genolls inflats com a gaites.

Bé, a hores d'ara tot és al seu lloc i aquesta setmana començarem a pujar tant el nombre com d'entrenaments com els quilometratges.

Au Colau.

P.D.: De "Setmana de reflexió" res, però em va semblar un títol molt literari. ;-)
 
Script per a les estadístiques de Google