L'entrenament d'ahir és un d'aquells que ben bé mereixen un comentari al bloc.En primer lloc perquè vaig eixir sol, i això, d'entrada, és tota una fita per mi. Estar acostumat a córrer amb els amics té eixe preu, i d'ara en davant hauré d'entrenar aquest aspecte. Si arribe, no crec que a Roth tinga molta companyia...
Però ahir les circumstàncies, i supose que la alineació d'alguns planetes també, es produïren i tot va anar d'allò més bé.
Era més prompte que el que sol ser habitual i els banys i els deures dels nanos no m'havien deixat tan derringlat com de costum. Només vaig mamprendre a córrer, ja vaig notar amb estranyesa la increïble temperatura malgrat l'hora. De sempre m'agradat molt la calidesa del llebeig a aquestes alçades de l'any. Així que...pensat i fet: a la platja.
Com suposava, el meu vent predilecte bufava just per gaudir-lo com jo volia... La llum de la lluna tancava el quadre... i vaig decidir córrer per la voreta la mar. Ja ho sé, la descripció m'ha quedat prou cursi...
La manca de costum de córrer sense piular, provocà que el meu cervell començara a carburar més del compte... Ai.
Vull acostumar-me a córrer imaginant-me que ja soc a Roth, al bell mig de la marató... Doncs bé, ahir la cosa va acabar (com em trobava tan a gust), que no sabia ben bé si m'abellia més que se'm apareguera Scarlette Johannson o el mateix General Joan Baptista Basset...Com deia aquell: "es lo que tengo".
Bé... Finalment, una sessió prevista de 35' va esdevenir en una horeta amb magnífiques sensacions.
Au Colau.
P.D.: Basset: ja xarrarem un altre dia. ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada