No, no vaig a donar-vos la llanda amb la situació de la política dels espanyols, que llastimosament, tant ens esguita। Ni sobre les darreres notícies al voltant de que la Cheneralitat Valenziana vol bloquejar les emissions de la Televisió de Catalunya en tot el País Valencià, ni sobre que el Barça ja no carbura, ni que les pulsacions em van 240 per minut quan aquests dies em moc per València (putes falles), ni res de tot això, no. Em referisc a que aquesta setmana el camí de Roth té catorze horetes de res...
Cal afegir a la setmana actual, que diumenge passat vaig córrer la Mitja Marató de Riba-roja (01:46:55) i encara la duc a les cames. Cursa molt dura per les costeretes i molt especialment per la banda de música que amenitzava la cursa. Particularment, nosaltres vam tindre el plaer d'escoltar: "A por ellos, oé", "España cañí" i "Amunt Valenzia" (himne choto de "belleza sin igual"), i això vullgues o no, fa encara més dura la prova. Aquest país no té remei. En el proper post (ja mateix), un article del meu admirat Vicent Partal, molt adient després de dir-vos tot això.
Hòstia!!! Però sí em queden menys de cent dies !!! Maedéusenyor !!!
La veritat és que és tota una novetat per a mi, això de començar a entrenar amb les cames fent-me figa, però al mateix temps, em dóna la veritable percepció del tipus de "projecte vital" que vaig encetar fa ja setze setmanes.
La setmana que ve us conte com vaig acabar aquest autèntic punt d'inflexió de la preparació.
Au.
P.S.: Ah! La frase que acabe de penjar al costat no pretén tindre cap doble sentit per res. O sí... ;-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada