Va d'amics, va de cert caminet...

Diuen que conforme et vas fent gran, mires més cap els teus (parella i xicalla) i sobretot cap el teu melic. Molt cert. Però un se n'alegra i molt, quan un amic, d'eixos que coneixes des de que ta mare et torcava el cul, fa coses tan estranyes com escriure llibres en la seua llengua i... damunt li donen premis, tu!!! Aquesta vegada ha estat el "Premi de la Crítica d'Assaig dels Escriptors Valencians" pel seu treball "Cita a Sarajevo" - L'Eixam Edicions, que ja vam comentar fa uns mesos. Els premis són convocats per l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Poca broma. Si voleu saber-ne més sobre la seua obra, vida i miracles (encara que no els veureu tots), ara s'ha fet una plana web -> http://www.bayarri.info. També resta penjada per sempre a la secció "Països Catalans" d'aquest bloc.

Conforme va arribant la vellesa, un se n'adona també, que cal desmitificar i desfer la idealització de l'amic per tot, de l'amic de tota la vida, de l'amic ideal que igual dóna que li contes que has mamprès a cascar-te-la, que t'agraden els Bee-Gees, que perds el cul per la veïna de dalt (amiga de sa mare, per cert), o que vares copiar durant tot el curs. De sobte, apareixen just de la manera més adient per allò que els necessites. Un exemple clar són els membres de la colla "Tira tu sí vols" http://www.tiratusivols.blogspot.com/ , dels que algun dia vos parlaré, però ara vull fer-ho altra vegada sobre Marcos Greus, el meu entrenador.

Ara mateix som com una mena de parella de fet, d'aquestes modernes que mantenen la relació mitjançant Internet, però que ens coneixem a la perfecció. Sobre tot ell a mi. Se'm vist només tres vegades i la resta han estat trucades al mòbil i correus-e. I m'ho encertat tot, tu: "Fes-ho així o fes-ho aixà" Nyas ! I funciona. "Tranquil que ja voràs com perds pes". Correcte. "En dues setmanes baixes les pulsacions a tope". Premi. "Ànim que pots en aquest microcicle". I va, i puc. "Canvia la sessió de "noséquè" a divendres a migdia". Perfecte!!

Com a bona parella virtual s'enviem fotos i tot, encara que ell ho fa per passar-me la seua bici pels morros i sobretot les rodes que duu el molt roder. Només una de les seues val el mateix que la bici que duc jo ara !!! En la foto que adjunte els veureu als dos en el darrer campionat estatal. (Marcos és el que trau la llengua, que no el lleu). Estic en bones mans i esdevindré "finisher".

Si no passa res, diumenge vindrà a acompanyar-me durant l'entrenament de bici (a més de l'habitual Robert Meneu), Josep "Crazy Horse" Ribera (1965 - Ontinyent - La Vall d'Albaida). Si us dic que per a mi els d'Ontinyent són els nostres particulars "bascos" i que sempre que ve a València em toca dir-li que faça el favor de no vindre muntat en la bici, us anticipe una mica el perfil d'un amic de fa 20 anys, d'un amic que estime. Tindrà el seu post monogràfic encara que no li agrade.

Ah sí ! El caminet durant les pasqües: Divendres de passió: 1 hora 10' de fartlek (a boqueta nit, a voreta mar i amb el Montgó al fons, com li agrada Josep Fuster). Dissabte de passió: transició 2 hores bici + 1 una de cursa. Diumenge de resurrecció (per a mi de "puntilla"): 145 quilòmetres a soletes. El millor de tot recórrer la Vall de Gallinera. Si estic mig inspirat un dia d'aquests us contaré quant de preciosa és i tots els sentiments que em desperta...

Au.