Ha trigat una miqueta massa, però tot arriba. La veritat és que no tinc ni paraules ni malauradament més excuses per tirar-li la culpa a la bici.
La màquina que veieu en la foto és una autèntica meravella i l'amor ha sorgit des de la primera pedalada. Supose que el meu vers ella, perquè em temo que a l'inrevés no serà igual la cosa. Ho sent molt, però sóc el que t'ha tocat, xiqueta.
Dissabte vaig rodar al voltant d'uns quaranta quilòmetres per ajustar-la una mica i ahir mateix em vaig clavar entre pit i esquena, 164 quilòmetres per a fer boca. Les meues cames i sobretot el meu cul (llegiu forigol), donen fe que la qualitat de la "burra" és excel·lent. A Roth no farà miracles, però un plus de comoditat i lleugeresa segur que aportarà.
La setmana ha anat prou bé... supose. Anomenar un microcicle de ajust , per a "descarregar" un poc, i acabar-la en 15 hores i un quart de treball efectiu, no està gens malament.
Percep certes millores en les tres disciplines i un increment impressionant en la meua condició física. El proper dia 6 a Elx (Baix Vinalopó), serà un més que bon examen per veure com estic. Ja vos donaré la llanda, ja...
Que tingueu una bona setmana.
dilluns, d’abril 23, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Felicitats, has comprat una bona eina. Ara l'has de vestir amb un parell de rodes pata negre i llestos!
Va que ja tenim la temporada aqui!
Estic segur que hasta en la meua hidrida de paseig cumpliries en Roth, per lo que amb la maquineta que t'has firat: a trionfar.... anim en els entrenes que estàs fent que són la garantia del éxit!!
Publica un comentari a l'entrada