"Vull resistir més"

Als pocs dies de començar aquesta preparació, deia en aquest bloc, que ja devia ser-hi a Albuixec, després crec vaig dir que hi era una mica més al nord (no recorde on), tractant de fer la semblança entre la distància virtual recorreguda i les setmanes d'entrenaments.

Doncs bé, ja hi som a Alemanya. Segons com ho mire, ara tinc la sensació de haver fet el viatge en cotxe, que em vaig dormir arribant a Comarruga i que m'acabe de despertar en la frontera germànica. Només 34 dies !!!

Però les meues cames i la bitàcola dels entrenaments no diuen el mateix. Hem treballat dur i com diem per ací: "Tant poses, tant arreplegues" i han estat moltes hores d'entrenaments (i les que encara resten) i ja fa setmanes que note una millora considerable respecte altres anys. Després de l'edició d'Elx de 2006, vaig estar gairebé 3 setmanes sense fer un brot. Han passat quinze dies i puc dir-vos que ja duc un bon grapat de sessions. Cal destacar una etapa molt dura de 182 quilòmetres (la recordaré també pels vuit bidons, tres coca-coles i dos llaunes d'isotòniques que vaig beure i la companyia inestimable de Josep Ribera i Toni Sabuco), 3 sessions de corró eternes, 6 dies de doble entrenament i per acabar-ho d'adobar, avui he fet la mitja marató de València més una extensió d'onze quilòmetres abans de començar. Moltes hores i molt d'esforç que faig entre el plaer, sempre, i el patiment, moltes vegades.

Reconec que desprès d'Elx vaig tindre un baixonet de moral (bé, millor dit d'ànim, que l'altra moral ja està perduda), malgrat la millora considerable. Tot era pegar-li voltes a tot i sobretot al perquè, en general, no marxe més apresa que altres anys. La resposta antídot em la va proporcionar Marcos: "Has de canviar el xip de "vull marxar més" pel de "vull resistir més". I en això estem. Tot un crac.